خرنا جیرونای عرب و ژیرونای کاتالان

خِرُنا (اسپانیایی: Gerona کاتالان: Girona ژیرُنا ) مرکز استان خرنای اسپانیا است. جمعیت آن ۸۶٫۶۷۲ نفر و مساحتش ۳۹ کیلومتر مربع است.

محتویات [نمایش]
تاریخ [ویرایش]

فرهنگ [ویرایش]

اقتصاد [ویرایش]

مراجع [ویرایش]

مشارکت‌کنندگان ویکی‌پدیا، «خرنا»، ویکی‌پدیای انگلیسی، دانشنامهٔ آزاد (بازیابی در ۱۳ فوریه ۲۰۰۸).
پانویس [ویرایش]

این یک نوشتار خُرد پیرامون اسپانیا است. با گسترش آن به ویکی‌پدیا کمک کنید.
رده‌ها: مناطق مسکونی در استان خروناجوامع تاریخی یهودیت شهرهای اسپانیا

قس عربی
جیرونا مدینة تقع فی قطلونیا شرقی إسبانیا. یبلغ عدد سکان المدینة 86.672 (2005) نسمة بینما یبلغ عدد سکان المقاطعة 664.506 نسمة.
هذه بذرة مقالة عن موقع جغرافی فی إسبانیا تحتاج للنمو والتحسین، فساهم فی إثرائها بالمشارکة فی تحریرها.
هذه بذرة مقالة عن الأندلس تحتاج للنمو والتحسین، ساهم فی إثرائها بالمشارکة فی تحریرها.

هناک المزید من الصور والملفات فی ویکیمیدیا کومنز حول: خیرونا
تصنیفان: مدن إسبانیاأماکن مأهولة بالسکان فی خیرونا

قس کاتالان

Girona és una ciutat del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona. Té una població de 96.722 habitants. Es troba a la confluència de quatre rius: el Ter, l'Onyar, el Güell i el Galligants.
Taula de continguts [mostra]
[modifica]Geografia i clima



El riu Onyar al seu pas per Girona
La ciutat de Girona és situada a la confluència dels rius Onyar, Güell, Galligants i Ter, a una altitud de 70 m, a l'anomenat pla de Girona.
Girona limita al nord amb els municipis de Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter; a l'est, els de Celrà , Juià i Bordils; al sud-est, amb el de Quart; al sud-oest, amb els de Fornells de la Selva i Vilablareix; i a l'oest amb els de Salt i Sant Gregori.
El clima és mediterrani, al límit de la característica fonamental d'aquest clima -la sequera estival, amb prou feines percebuda alguns anys a la zona de Girona- i amb una oscil.lació entre els freds de l'hivern -són habituals les glaçades entre desembre i el febrer- i les calors de l'estiu -màximes superiors als 30 º durant la canícula- que li atorguen, en conjunt, un caràcter més extremat que als climes litorals, però sense arribar a la conintentalitat de les conques interiors de Cataluna. Girona està dins de la zona temperada. Les temperatures mitjanes oscil·len entre els 13 °C i els 17 °C. La província és més freda en comparació al Nord i a l'Oest, mentre que les zones més càlides es localitzen a la costa (influenciat per l'aigua tèbia del Mediterrani). La temperatura a la muntanya, és sempre més baixa que a la plana. La costa, en canvi sempre és més càlida. Relacionat amb les baixes temperatures hi ha el perill de les glaçades. A Girona, només la franja costanera està quasi exempta d'aquests fenòmens.
La freqüència de pluges és més gran a l'Est i a la muntanya, i menor en les terres de la plana.


Diagrama ombrotèrmic de Girona


Temperatures màximes mitjanes i mínimes de Girona
[modifica]Història

[modifica]Època antiga: ibers i romans
[modifica]Fundació de Gerunda


Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd).
Els primers pobladors en van ser els ibers de la tribu dels Indigets, situats als poblats dels punts elevats que envolten i clouen el pla de Girona, com el del congost de l'actual Sant Julià de Ramis, que era el més important. En el si de les guerres de Sertori (82-72 aC), vers el 77 aC Pompeu edificà un oppidum (plaça forta emmuralllada) sobre la Via Heraclea (futura Via Augusta) per defensar-la i lluitar contra el sediciós Sertori, de la facció dels populares, que s'havia aixecat en armes a la Hispània romana contra Sul·la, de la facció dels optimates i que controlava el poder a Roma. És aleshores, per aquestes necessitats militars, que els ocupants romans fundaren l'originària Girona, que s'anomenava en aquells moments Gerunda, l'etimologia de la qual encara no s'ha aclarit, per bé que podria significar "entre l'Undarius", nom que rebia en llengua ibera l'actual riu Onyar.
La nova ciutat de Gerunda es nodrí dels antics habitants del poblat de Sant Julià de Ramis que, segons sembla, foren obligats a traslladar-se a l'oppidum gironí. Doncs, la Girona romana s'erigí com a baluard defensiu de l'entrada de la Via Augusta a Hispània i esdevingué un centre important de la regió, amb l'articulació d'un ager romà al voltant de l'urbs gironina. En suma, ambdues unitats formaven la ciuitas de Girona, la peça essencial i bàsica de l'organització territorial romana. Tot i que Gerunda es trobava a l'interior i allunyada de la costa, disposava d'una bona connexió amb el port romà d'Empúries, primer bastió romà al nord-est peninsular, colonitzat en el si de la Segona Guerra Púnica al costat de l'assentament grec que ja hi existia.


Plànol de Gerunda entre el segle II i el segle VIII.
[modifica]Estructura urbana, econòmica i política de Gerunda
L'estructura de la ciutat de Gerunda era atípica. No seguia les distribucions hipodàmiques estàndards, ni les centuriacions habituals de les urbs romanes. Com que s'aixecava sobre la Via Augusta per motius estrictament militars, la seva planta és totalment irregular. Malgrat tot, es poden entreveure les parts bàsiques de la ciutat romana: el cardo maximus, el fòrum. No s'ha pogut documentar l'existència de cap decumanus maximus. Quant al cardo maximus, aquest se situava sobre la traça de la Via Augusta al seu tram pel dedins de la ciutat, el que en l'actualitat és el carrer de la Força. Quant al forum, aquest se situava a l'actual plaça de la Catedral. El temple de la ciutat molt probablement era on avui s'eleva la l'església catedral de Santa Maria de Girona. La distribució de la ciutat sobre terrasses paleofluvials dificultava la mobilitat dins el centre i s'hagueren de transformar tots els decumani (carrers alineats d'est a oest) en escales. La majoria encara es conserven a l'actualitat, amb les reformes i modificacions fetes al llarg dels anys. L'altre gran element de la ciutat era la muralla. Aquesta s'edificà en dues fases: una s'executà en fundar la ciutat i l'altra vers les darreries del segle III dC. Les diferències morfològiques permeten d'identificar-les fàcilment, atès que empren pedres de composicions i formes distintes. La segona fase s'executà arran de les necessitats defensives que les incursions germàniques a Hispània provocaven. Les muralles no solament s'usaven per a fins militars, sinó que servien per definir els límits de l'urbs (anomenats pomerium) i separar-la de l'ager.


Estructura política de Gerunda
L'estructura política de la ciutat seguia els paràmetres estàndards de qualsevol ciutat romana. Cal no oblidar que Gerunda era una ciuitas d'una província llunyana i petita, irrisòria als ulls de Roma. La ciutat es regia probablement pel dret llatí, que no era exactament el mateix que el dret romà. A la pràctica, els habitants lliures de les ciutats de dret llatí disposaven d'una ciutadania més restringida que els habitants de ciutats amb dret romà. El mecanisme per obtenir una ciutadania plena era el cursus honorum, la carrera política o pública. Era per aquest motiu que les magistratures romanes eren cobejades pels ciutadans ambiciosos, per bé que eren càrrecs molt cars, per tal com totes les despeses públiques que eren competència d'una magistratura eren assumides pels fons privats del magistrat de torn. Gerunda, en tant que ciuitas romana, disposava de les institucions habituals, com l'ordo decurionum (el senat municipal, amb poder legislatiu), el duumvirat (dos magistrats col·legiats amb el poder executiu, d'elecció anual) i l'edilat (dos magistrats subordinats encarregats dels serveis públics de la ciutat). Cal no oblidar d'esmentar els càrrecs religiosos que, en el fons, també eren càrrecs polítics. El centre de la política municipal era l'ordo decurionum.
Finalment, per cloure aquest apartat, hom no pot deixar d'esmentar l'altra part de la ciuitas de Gerunda: l'ager. Era l'àmbit de producció agrícola i manufacturera on es concentraven les uilae, això és, els centres agricolaramaders de proveïment de la ciuitas, la majoria de les vegades, propietat d'hisendats que vivien a l'urbs i delegaven l'administració als seus subordinats (uillicus). A la ciuitas de Gerunda s'hi concentraven activitats de cereal, olivera i vinya, ramat oví, boví i cabrum i una moderada quantitat de bòbiles ceràmiques.
[modifica]L'arribada del cristianisme i la fi de la Girona romana


Cases penjades de Girona
La primer comunitat cristiana de Gerunda apareix documentada vers el 304-305 dC, en el si de les persecucions de l'emperador Dioclecià, en les quals es creu que morí en martiri a la ciutat un dels difusors de la religió a la zona, arribat per mitjà de les rutes comercial marítimes: Sant Feliu d'Scil·la (Mauritània). Doncs, Sant Feliu es convertí en el primer i únic màrtir de la ciutat i sant primigeni, fins que fou desplaçat per l'apòcrif Sant Narcís, de tradició importada en època altmedieval. L'erecció d'un martyrium (tomba d'un sant màrtir) a l'actual burg de Sant Feliu i les restes trobades, com les del possible sarcòfag del sant (segle IV dC), palesen l'existència d'una comunitat cristiana primigènia, forta i poderosa (els marbres del sarcòfag són de gran qualitat i fets a Roma per les millors escoles de relleus). Pel que fa a l'existència d'un bisbe, hi ha documentada una referència del 404 dC en la qual es parla del bisbe de Gerunda, reprovat fortament pel I Concili de Toledo. Igualment, hi ha documentada l'existència d'un palau episcopal i una basílica, tot i que l'emplaçament no ha pogut ésser definit.
Girona no s'escapà als esdeveniments: s'embarcà a les reformes de Dioclecià (284 - 305 dC), patí les incursions germàniques (segles IV-V dC) i a la fi veié com el Poder romà es desfeia sobre el territori i s'instal·lava un nou Poder que, en algunes característiques, seguí unes polítiques de continuïtat. L'únic Poder que no es desféu i que s'adaptà al canvi fou l'Església, que perdurà i s'expandí durant aquells anys (segles IV-VI dC). Girona continuà existint, conservà el bisbat lligat a la seu metropolitana de Tarragona. A l'ager s'observaren alguns canvis de poblament bruscs que, en alguns casos, poden ésser considerats veres regressions en relació al període romà. El canvi més notable, fou l'erecció en ple segle III d'un castellum sobre les antigues ruïnes del poblat iber de Sant Julià de Ramis per protegir el pla de Girona i la ciutat dels nombrosos atacs als quals es veié exposat el territori amb la descomposició política i militar de l'Imperi.
[modifica]Època medieval
[modifica]Període altmedieval
[modifica]Dominació visigòtica i musulmana


Passeig de la muralla
A inicis del segle V, la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident es consumava. La província Tarraconense passà a domini de l'oligarquia militar visigòtica establerta a la Gàl·lia a finals del darrer terç de segle. Aquesta oligarquia era fortament romanitzada i articularen el nou Poder que ells representaven amb el poder preexistent de la noblesa autòctona. En conseqüència, la ciutat de Girona entrà dins l'òrbita visigòtica. Tanmateix, aquesta substitució del Poder polític i militar no afectà tan negativament l'existència de la ciutat, com ocorregué amb d'altres antigues ciutats romanes que quedaren abandonades o en notable decadència. Tot i les plagues i calamitats que assolaren Girona durant els segles VI i VII, la ciutat es convertí en un punt important del nord-est peninsular. Semblantment, Girona hagué de patir el procés de ruralització que es desencadenà arreu de l'antic imperi a causa de la general ruïna i pèrdua de pes de les ciutats. Això no obstant, Girona es convertí en una seca dels reis visigots de rellevància dins l'antiga província Tarraconense, ara enquadrada dins el Regne de Toledo. La difusió de la moneda gironina fou gran i se n'han trobat mostres arreu de la península. Pel que fa als afers polítics del nou regne, Girona participà a la revolta de Pau (673), en el si de les lluites pel poder entre faccions oligàrquiques visigòtiques, inici de la descomposició del Poder visigot. El rei Vamba assetjà la ciutat abans de passar al centre de Pau a Narbona, la qual cosa palesa que Girona, acabat l'Imperi romà d'occident i la seguretat de les fronteres, tornà a tenir el caràcter defensiu i estratègic que ja havia tingut a la seva fundació.
Un altre àmbit en el qual Girona es veié a bastament enfortida fou el de l'organització eclesiàstica. El 517 la ciutat fou seu del concili provincial, presidit pel bisbe metropolità de Tarragona i que comptà amb l'assistència dels bisbes de Girona, Empúries, Barcelona, Egara, Lleida i Osca. En aquesta etapa d'esplendor gironina, el culte al màrtir de la ciutat, Sant Feliu, s'expandí força pel territori, fins al punt d'assentar-se fins a Bierzo (Bisbat de Saragossa).
L'any 711 s'inicià la conquesta musulmana de la Península Ibèrica. Davant la descomposició absoluta del Poder visigot, l'expansió musulmana fou molt ràpida i ben aviat va atènyer Girona, possiblement vers el 715. Sembla que la ciutat fou ocupada sense cap resistència i no patí, doncs, cap mena de destrucció. Les elits locals capitularen i el nou Poder musulmà imposà un tribut personal i territorial. Els musulmans iniciaren la construcció d'una mesquita ben aviat i expropiaren tots els béns de l'Església i de la noblesa visigòtica. Tanmateix, l'empremta musulmana a la ciutat fou molt lleu, quasi inexistent, atès que al 785 les mateixes elits locals que havien capitulat el 715 als musulmans, lliuraren la ciutat a Carlemany. La debilitat musulmana a la regió, la proximitat carolíngia i la defecció de les ciutats de la Septimània en pro dels francs precipitaren el canvi de bàndol de Girona. L'historiador català Ramon d'Abadal ho ha vist com l'inici del procés que duu cap al naixement de la Catalunya posterior, la qual cosa palesa encara més la importància que Girona havia obtingut al llarg del temps.
[modifica]La Girona carolíngia
Durant llarg temps es pensà que la conquesta franca fou obra personal de l'emperador Carlemany. El llegendari popular ha recordat aquesta gesta imaginària amb tot un corpus d'històries relacionades amb la visita de Carlemany a Girona. Encara que l'emperador franc no visità mai Girona, la seva administració eixida de la renovatio carolíngia afectà en gran manera la ciutat. D'una banda, tot el territori al sud dels Pirineus i al nord-est peninsular fou reorganitzat com a terra de frontera, el que més tard desembocaria en la creació de la Marca hispànica. Durant 16 anys, Girona es convertí en la plaça forta de l'avantguarda carolíngia contra l'Islam, fins que la conquesta de Barcelona li féu perdre aquesta natura. Abans, però, Girona patí el setge a mans dels musulmans que volien recuperar la ciutat; un dels més famosos fou el d'Abd-al-Malik del 793.
L'organització carolíngia del territori causà que la ciutat es convertís en seu del Comtat de Girona. El comtat fou el model elegit per l'administració de Carlemany per organitzar els nous territoris de frontera. El comte era el personatge que es trobava al capdavant d'aquesta entitat. Era un càrrec nomenat pel monarca, sense independència i no hereditari. Tanmateix, al llarg del temps, els comtes catalans anaren adquirint més independència, convertiren el càrrec en hereditari i fins i tot es desvincularen de fet dels monarques francs. Girona, com a centre comtal acomplí el seu paper i superà les etapes més difícils del perill musulmà. El vell recinte romà fou reestructurat i ampliat i aconseguí de resistir els successius setges. Les noves muralles d'estil carolingi reforçaren la plaça forta i ampliaren la superfície de la ciutat.
[modifica]Període baixmedieval


Un dels carrers del Call jueu
Considerada l'etapa d'esplendor de la ciutat, coincidí amb el privilegi reial de 1284 que permetia l'organització d'un govern local, els Jurats de Girona, tot i que ja el bisbe Ramon d'Usall li havia concedit una carta de llibertats en temps del rei Alfons el Cast. Fou la màxima expressió del poder estamental urbà durant llarg temps.
A finals del segle XIII, Felip III de França l'Ardit assetjà la ciutat.
El segle XIII també és l'època de màxim esplendor de la comunitat jueva de Girona. Cal destacar la importància de l'escola cabalística de Girona, destacant-ne el rabí Nahmanides o Bonastruc ça Porta, (RaMbaN) que va arribar a ser Gran Rabí de Catalunya. La comunitat jueva va entrar en decadència al segle XIV, sobretot després del pogrom de 1391, fins que els jueus foren expulsats d'Espanya pels Reis Catòlics. Avui en dia, el Call de Girona és un dels més ben conservats d'Europa i una de les atraccions turístiques de Girona.
El 1385 s'autoritzà la Fundació del Consolat de Mar a Girona. El 10 d'agost de 1391 tanquen els jueus de la ciutat a la Torre Gironella per obligar-los a convertir-se al cristianisme. El 19 de febrer de 1416 Ferran I d'Antequera converteix el títol de duc de Girona en el de príncep de Girona a l'hora d'atorgar-lo a l'hereu del tron catalano-aragonès, el futur Alfons IV el Magnànim. El 1417 el capítol catedralici de Girona decideix construir la catedral amb una sola nau.


Església de Sant Feliu
[modifica]Època moderna
Durant els segles XV, XVI i XVII la ciutat continuà creixent i s'anaren millorant i realitzant substancials ampliacions de les muralles: a finals del segle XIV el rei Pere el Cerimoniós feu construir un ampli recinte al voltant de la ciutat romana i en el segle XVI es va construir un ampli pany de muralla a l'altra riba de l'Onyar que significaria el neixement del barri del Mercadal. Aquestes noves construccions defensives, ajudarien a la ciutat a resistir els diversos setges que va patir a finals del segle XVII i principis del XVIII per part de les tropes franceses, en el context de les nombroses guerres europees.
[modifica]Època contemporània
Tanmateix, els setges més famosos són els que l'exèrcit napoleònic féu entre 1808 i 1809, durant l'anomenada Guerra del Francès. Foren els darrers setges que la ciutat ha patit fins ara, però també foren els més mortífers i colpidors de la seva història. Tot i que els exèrcits napoleònics havien assetjat i bombardejat la ciutat dos cops, el més llarg, virulent i important fou el setge de maig-desembre de 1809, comandat pels mariscals Saint-Cyr, Suchet i Augereau. El general Álvarez de Castro fou el defensor de la plaça forta de Girona i prohibí tota capitulació o feblesa, sota amenaça d'execució sumària. Amb la incapacitat d'Álvarez de continuar liderant la defensa a causa del seu emmalaltiment, després de set mesos de setge, una població i una guarnició exhausta i devastada comandada per la Junta militar de Julián de Bolívar capitulà a l'exèrcit assetjant.
Vers el 1898, l'Estat major de l'exèrcit espanyol suprimí la categoria de plaça forta per a Girona i es permeté l'enderroc parcial de les muralles del sud de la ciutat. Girona començà a agafar la forma que coneixem actualment. El 4 de febrer de 1939 les tropes franquistes ocupen la ciutat. El 1960, Girona es converteix amb la primera Ciutat pubilla de la sardana amb missatge de Josep Mainar i Pons.
El 21 d'abril de 1990 Felip de Borbó pren possessió del títol de Príncep de Girona, propi de l'hereu de la Corona d'Aragó, sense cap cerimònia oficial d'investidura; als carrers alguns ciutadans el reben amb estelades, la qual cosa provoca incidents policials amb detencions.
L'actual alcalde és Carles Puigdemont i Casamajó (CiU), que va substituir a la socialista Anna Pagans. Puigdemont és el tercer alcalde de l'època democràtica de Girona, el qual el primer va ser Joaquim Nadal (PSC-PSOE).[2]
El 10 de novembre del 2009 el Ple Municipal, aprovà una moció de la plataforma Girona decideix per tal que es celebri un Consulta per la independència de Catalunya,essent la primera capital de demarcació que ho fa.
Podeu consultar la llista d'alcaldes de Girona per a conèixer-los tots i accedir a les seves biografies respectives
[modifica]Eleccions
Resultats electorals de Girona, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Convergència i Unió Carles Puigdemont 10.122 10 31'53
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Pia Bosch 7.500 7 23'36
Partit Popular Concepció Veray 3.749 3 11'68
Candidatura d'Unitat Popular Jordi Navarro 2.981 3 9'28
ICV-EUiA-EPM Joan Olóriz 2.253 2 7'02
Total 32.712 25 82.97
[modifica]Demografia
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
1.048 1.073 1.409 4.858 8.842 15.759 16.226 16.738 17.041 18.386
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
19.393 24.683 33.018 32.773 38.385 50.338 87.648 70.876 69.570 72.333
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
70.576 71.858 73.637 77.475 83.531 89.890 94.484 96.236 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
El 1515 s'incorporà el burg de Sant Feliu de Girona; el 1717, Llano; el 1857, Campdorà, Montjuïc, Vila-roja i Sant Ponç de Fontajau; el 1965, Palau-sacosta, Sant Daniel i Santa Eugènia de Ter; el 1975, Salt; el 1981, Sarrià de Ter; i el 1986 es desagreguen Salt i Sarrià de Ter.

[modifica]Barris i entitats de població



Barris del municipi de Girona:
Oest
Santa Eugènia
Mas Xirgu
Nord
Montjuïc
Eixample
Est
Centre
Sud
Entitat de població Habitants
Campdorà 209
la Creu de Palau 39
Domeny 25
Girona 92.685
Pont Major 34
Sant Daniel 74
Sant Ponç 5
Vila-roja 1.424
Caputxins 216
Font de la Pólvora 1.976
Hortes 7
Montilivi 2
Taialà-Germans Sàbat 26
Dades: 2011. Font: Idescat
Girona està dividida en 9 barris i 31 sectors:[3]
Centre: Barri Vell, Mercadal i Carme
Eixample: Sant Narcís, Eixample Nord i Eixample Sud
Est: Sant Daniel, Torre Gironella, Pedreres, Font de la Pólvora, Vila-roja i Gavarres
Mas Xirgu: Mas Xirgu
Montjuïc: Montjuïc
Nord: Pedret, Pont Major, Muntanya de Campdorà i Pla de Campdorà
Oest: Sant Ponç, Fontajau, Taialà, Germans Sàbat, Domeny Nord i Domeny Sud
Santa Eugènia: Hortes, Santa Eugènia de Ter i Can Gibert del Pla
Sud: Palau, Avellaneda, Montilivi i la Creueta

[modifica]Llocs d'interès



Catedral de Girona


Cases penjades sobre el riu Onyar
La Catedral de Girona
Construïda entre els segles XII i XVIII, té elements romànics, gòtics i barrocs. Té la nau gòtica més ampla del món (22,98 m).
L'església de Sant Feliu de Girona
El monestir de Sant Pere de Galligants
L'antiga abadia benedictina de Sant Pere de Galligants és una de les més reeixides construccions romàniques supervivents de la ciutat de Girona. Iniciat al 992, la nau actual data de 1130, de la mateixa manera que el campanar octogonal d'estil llombard. El claustre oscil·la entre el 1154 i el 1190 i és també d'estil romànic. Actualment acull la secció gironina del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
El Call jueu
(web).
Els Banys Àrabs
(web).
El Barri Vell
Es coneix com a Barri Vell la part de la ciutat que es troba –o es trobava– delimitada per les muralles medievals i els baluards d'època moderna. És la Girona d'abans de 1895, anterior a l'enderroc de les muralles del Pla de Girona. Dins seu, hi ha els principals monuments de Girona i tot l'urbanisme primigeni i primitiu de la ciutat. Aquest barri fou objecte d'una profunda renovació a partir de 1982 per part de l'ajuntament, que n'emprengué una rehabilitació i recuperació, tot enfocant-lo vers el turisme. Després de gairebé dos decennis, el Barri Vell és el principal pol d'atracció turística de la ciutat, amb una gran part d'immobles rehabilitats i l'urbanisme recuperat, especialment el del call jueu.
Les muralles
Les cases de l'Onyar
característiques cases del barri vell penjades sobre el riu Onyar al seu pas per la ciutat. Totes elles tenen les seves façanes fluvials pintades seguint una paleta cromàtica confegida per Enric Ansesa, Jaume Faixò i els arquitectes J. Fuses i J. Viader.
La Farinera Teixidor i la Casa de la Punxa
L'edifici de la Farinera Teixidor (1910 - 1911), obra de l'arquitecte gironí noucentista Rafael Masó i Valentí.
El Parc de la Devesa
La rambla de la Llibertat
Antiga espina dorsal de la Girona medieval, barroca i vuitcentista, és l'espai públic més concorregut i emblemàtic de Girona. Això no obstant, l'existència de la Rambla és força nova, atès que la seva configuració data del 1885 quan l'arquitecte municipal Martí Sureda unificà la plaça de les cols amb el carrer d'abeuradors i les voltes d'esparters, que féu enderrocar. Tot l'espai es convertí aleshores en un passeig arbrat amb til·lers i bancs que passà a anomenar-se Rambla de la Llibertat, en honor a l'arbre de la Llibertat que s'hi plantà al 1869, durant el sexenni democràtic. Encara que l'espai fou molt intervingut per Sureda, conservà una part de les porxades medievals i alguns dels palaus de la mateixa època. Això no obstant, la construcció d'immobles vuitcentistes fou força elevada i transformà en part el caràcter medieval de l'espai. Actualment la Rambla és l'eix d'entrada al Barri Vell per als turistes que arriben a la ciutat i un lloc de passeig per als gironins "de tota la vida", que mantenen els costums de comprar flors les floristeries ambulants que cada dissabte estableixen la seva parada o "fer el vermut" en algun dels cafès de la Rambla.
La Plaça de la Independència


Escultura central de la plaça de la Independència


El pont de pedra
La plaça de la Independència –que fa referència a la guerra de la independència d'Espanya (vegeu Guerra del Francès) i no pas a una hipotètica independència de Catalunya– és una de les places més conegudes i freqüentades de Girona. Situada al barri del Mercadal, al centre de la ciutat, la plaça s'alça on hi hagué el convent de Sant Agustí. És per això que aquesta plaça també és coneguda amb el nom de plaça de Sant Agustí. L'interès d'aquesta plaça rau en el seu aire vuitcentista: tot l'espai es troba envoltat per edificis neoclàssics austeres i idèntiques, amb unes porxades als baixos, en un estil similar al de la plaça reial de Barcelona. Al centre de la plaça hi ha un dels pocs grups escultòrics vuitcentistes, dedicat als defensors de la ciutat de Girona durant els setges de 1808 i 1809. Amb tot, la plaça de proporcions simètriques i racionals de l'actualitat es correspon més a intervencions actuals, més que no pas a l'herència de propassades actuacions arquitectòniques. L'arquitecte municipal de Girona Martí Sureda fou el primer qui ideà una plaça closa i porxada amb voltes neoclàssiques i amb edificis que guardessin les mateixes proporcions i estètiques. Tanmateix, la urbanització de la zona solament seguí parcialment els seus esquemes i la construcció dels primers cinemes de la ciutat estroncà aquesta idea. No fou fins als anys 80 del segle XX que es pogué completar el que havia imaginat Martí Sureda al 1855. Doncs, aquest indret de gust noucentista i romàntic és una creació intemporal, d'un segle a un altre, que avui captiva habitants i visitants de Girona i que bull de vida gràcies a la progressiva instal·lació a l'espai de cafès i restaurants. Dins d'aquesta plaça s'hi troben negocis coneguts arreu per la seva història i antiguitat, com el Café Royal, el Cinema Albéniz i la Casa Marieta.[4]
Els ponts sobre l'Onyar


Vista del Pont de Pedra el 1866 o 1867.


Pont de les Peixateries Velles o Pont Eiffel
Un dels principals problemes al llarg de la història de la ciutat ha estat la unió de les dues parts separades pel riu Onyar: la riba dreta (Barri Vell) i la riba esquerra (barri del Mercadal). És per això que els ponts han jugat un paper important en el desenvolupament de la ciutat. Actualment no roman cap dels ponts medievals que creuava l'Onyar i la majoria de les construccions són contemporànies. D'entre ells en destaquen quatre: el pont de pedra, el pont de ferro, el pont d'en Gómez i el viaducte del ferrocarril.
El pont de pedra (o d'Isabel Segona) data de 1856,[5][6][7] i substituí el pont medieval de Sant Francesc (situat al costat del desaparegut convent dels frares franciscans), que unia els dos barris de la ciutat. El Pont de Pedra és molt representatiu de la ciutat, i va ser construït amb blocs de la típica pedra gironina, amb abundants fòssils de nummulits.
El pont de ferro (o pont de les peixateries velles, o pont d'Eiffel, en honor a Gustave Eiffel, l'empresa del qual construí el pont) es va inaugurar el 1877,[8] segons placa commemorativa, de ceràmica. Va substituir a les antigues passeres de fusta construïdes per un fuster.
El pont d'en Gómez (que pren el nom de la persona a qui expropiaren part de la seva casa per construir el pont) data de 1916, i és de formigó armat.[9] Trencà amb l'estil dels ponts anteriors, amb una estructura esbelta, moderna i austera. Es va projectar el 1914, quan el formigó armat era l'última novetat constructiva.
El quart pont és el viaducte del ferrocarril, construït al 1876 i que representà l'arribada de la modernitat i el progrés a una Girona encara emmurallada.
[modifica]Transports

[modifica]Transport públic
Girona té 2 tipus de transport urbà, l'autobús i la Girocleta. Recentment, ha aparegut un projecte de construcció d'un tramvia urbà als municipis de Salt i Girona. A partir del projecte de final de carrera de l'enginyer de camins, canals i ports Jordi Alegre i Sala, s'ha articulat una proposta de tramvia axial a l'àrea esmentada. El traçat aprofitaria a l'eix nord-sud la desaparició de l'actual viaducte ferroviari d'ADIF que travessa la ciutat, i a l'eix est-oest les vies urbanes de l'Avinguda de Montilivi, el carrer Emili Grahit, el Passeig d'Olot i, ja al municipi Salt, a l'Avinguda dels Països Catalans.
[modifica]Autobús
La ciutat de Girona té actualment l'autobús com un dels dos mitjans de transport públic urbà: El Consorci del Transport Metropolità (CTM) gestiona els Transports Municipals del Gironès (TMG), que només disposa de la modalitat de transport públic esmentada. El consorci atorga concessions a companyies d'autobús privades per tal que duguin a terme l'explotació de les línies. Actualment hi ha 10 línies urbanes que actuen més enllà dels límits administratius del municipi de Girona i engloba els municipis de Salt, Sarrià de Ter, Quart, Fornells de la Selva i Vilablareix, que és el que es considera l'àrea urbana de Girona. Actualment hi ha dues companyies que disposen de les concessions d'explotació de les línies d'autobús urbanes de Girona: TMG i TEISA.
[modifica]Girocleta
Article principal: Girocleta
La Girocleta és un servei de lloguer de bicicletes. Es va inaugurar 25 de setembre de 2009. Consta de 10 estacions i 260 bicicletes i al setembre del 2010 tenia més de 1.100 abonats.[10][11]
[modifica]Port i aeroport


Avions de Ryanair
El municipi de Girona no disposa de cap accés o enclavament marítim i, en conseqüència, no té cap port dins el terme municipal. Ara bé, històricament Girona disposà de drets sobre el port de Sant Feliu de Guíxols, a 40 km de la ciutat. En època medieval, Girona aconseguí que es vagi reconèixer la seva jurisdicció sobre el port ganxó, la qual cosa suposà el control de tots els imposts que se'n derivaven i la garantia de l'ús en ple dret sobre un petit port al mar Mediterrani. Modernament, Girona no té cap dret sobre el port de Sant Feliu de Guíxols, que ha estat substituït en importància pel port de Palamós, que és la principal infraestructura portuària de la Província de Girona, situada també a uns 40 km de la capital gironina.
La infraestructura aeroportuària que serveix la ciutat de Girona i la resta de la província és l'Aeroport Internacional Girona Costa Brava, situat al municipi de Vilobí d'Onyar, a 12 km de la ciutat. Després de la seva creació al 1967, l'aeroport ha passat d'ésser una infraestructura de segon ordre, de pocs vols domèstics i xàrter a ésser una infraestructura de primer ordre per l'arribada de les companyies aèries de baix cost al 2003. És per aquest motiu que l'Aeroport Internacional Girona Costa Brava ha deixat d'ésser un aeroport de la Província de Girona, per convertir-se en un aeroport d'abast nacional i estatal important, per tal com és la central al sud d'Europa d'una de les majors companyies aèries de baix cost, la irlandesa Ryanair. També hi operen vols regulars de Wizzair a Budapest i Cracòvia,Transavia a Rotterdam i París tot l'any i a les Balears els mesos d'estiu.
[modifica]Ferrocarril


Estació de Girona
Girona disposa d'una estació de ferrocarril d'ADIF (antiga RENFE) connectada a la xarxa estatal de ferrocarrils amb ample de via de 1668 mm. Hi ha tres tipus de trens que serveixen la ciutat. D'una banda, hom troba els trens regionals, que uneixen Portbou, Girona i Figueres amb Barcelona; d'una altra, hi ha els trens estatals que uneixen Girona amb València, Múrcia, Saragossa i Madrid; finalment, hi ha els trens internacionals, que uneixen Girona amb Perpinyà, Montpeller, París, Zuric i Milà. Les infraestructures ferroviàries circulen per Girona mitjançant un viaducte que travessa la ciutat de nord a sud. Actualment, amb l'arribada del Tren de Gran Velocitat a la ciutat, s'ha redactat un projecte que preveu soterrar tot el ferrocarril, desmantellar l'estació de mercaderies de Girona (situada al límit del municipi, a tocar del municipi de Vilablareix) i construir una nova estació de viatgers al mateix indret on s'erigeix l'actual.
Antigament, Girona era el centre de tres línies de tren regional de via estreta: el Ferrocarril econòmic de Sant Feliu de Guíxols (750 mm), el tramvia de Banyoles-Palamós (750 mm) i el Ferrocarril d'Olot (1000 mm). Totes elles foren suprimides per l'Estat franquista en contra de la voluntat popular que, malgrat la manca de llibertat, expressà el seu malestar en veure com al 1969 desapareixien les dues línies d'Olot i Sant Feliu de Guíxols. Val a dir que la competencia dels automóbils i els autobusos fou la seva principal causa de tancament, encara que amb la perspectiva actual tancar una linia de ferrocarril que buidi les carreteres, no es pensava el mateix als anys 60, amb la revolució automobilistica.
[modifica]Xarxa viària
Un gran nombre d'infraestructures viàries travessen el municipi de Girona, atès que és un lloc de pas obligat vers la Costa Brava centre des de l'interior, i vers la frontera amb França. Dins les carreteres de l'Estat, hi ha l'autopista de peatge AP-7, que és la via de gran capacitat que comunica Catalunya amb la frontera francesa, i l'A-2 (antiga N-II), que és una antiga carretera nacional d'Espanya que lentament s'està convertint en una autovia lliure de peatges. Aquesta via travessa el municipi de Girona pel paratge natural protegit de la Vall de Sant Daniel. La construcció d'aquesta infraestructura en una zona d'alt valor natural i paisatgístic generà vers els anys 1990 i 1992 una forta oposició popular contra el projecte. Les carreteres de la Generalitat de Catalunya que travessen Girona són la C-65, la C-66, la N-141 i, indirectament, la C-25. La C-65 uneix Girona amb la ciutat gironina costanera de Sant Feliu de Guíxols; la C-66 uneix Palafrugell i la Bisbal d'Empordà amb Girona, Banyoles i Besalú, on connecta amb l'autovia de l'Estat A-26; la N-141 uneix Girona amb Bescanó i Anglès, seguint el curs del riu Ter; finalment, la C-25, l'anomenat Eix transversal, uneix Girona, amb Santa Coloma de Farners, Vic, Manresa i Cervera, on enllaça amb l'autovia de l'Estat A-2. En un darrer terme, hi ha les carreteres provincials, mantingudes per la Diputació de Girona i que connecten petites poblacions amb la capital.
Sobre tota aquesta xarxa viària hi ha una xarxa d'autobusos metropolitans, regionals i nacionals que connecten Girona amb la resta de poblacions. Hi ha línies regulars que connecten Girona amb Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell, Manresa, Santa Coloma de Farners, Olot, Lloret de Mar i totes les petites i mitjanes poblacions del recorregut. L'estació d'autobusos central d'on surten totes aquestes línies és al centre de Girona, al costat de l'estació ADIF de ferrocarril. Igualment, aquesta estació d'autobusos també s'usa com a parada dels autobusos urbans de la ciutat.
[modifica]Cultura i tradicions

[modifica]Festes tradicionals
Festes de Sant Narcís
Les festes de Girona se celebren durant la setmana en la qual cau el 29 d'octubre el dia dedicat a Sant Narcís, patró de la ciutat. L'inici de les festes sol ésser amb una cercavila i la lectura del pregó des del balcó de l'ajuntament de la ciutat. El dia de Sant Narcís se celebra una solemne missa major dedicada al sant a l'església de Sant Feliu de Girona, on hi ha la capella del sant amb les suposades restes de les seves relíquies. Pel que fa a l'apartat més lúdic, el parc de la Devesa acull totes les barraques de fires, els concerts musicals i tota la resta d'espectacles diversos. Les festes duren fins el diumenge següent a Sant Narcís, (el 2007 el 4 de novembre). Al llarg del temps, les festes de Sant Narcís s'han anat convertint en unes festes que abasten tots els municipis de les comarques baixes de la Província de Girona, tot perdent el seu caràcter més urbà i tradicional, per explotar la natura més lúdica.
Girona, temps de flors
Es tracta d'una festa recent, amb un caràcter promocional, turístic i comercial molt fort que se celebra la tercera setmana de maig. Aquesta festa començà al 1955 com una simple exposició de flors a l'església de Sant Domènec de Girona, organitzada per la Sección Femenina de la FET i de les JONS. Al llarg dels anys la mostra anà evolucionant, fins que es convertí en una mostra de creacions florals a l'església esmentada. Vers mitjans dels anys 90 del segle XX, l'ajuntament presidit per Joaquim Nadal i Farreras decidí de convertir aquella mostra focalitzada a Sant Domènec en una mostra que abastés tota la ciutat. Doncs, s'organitzà una mostra floral escampada arreu de la ciutat. Els monuments de la ciutat s'engalanaren i es convencé els propietaris de patis particulars al Barri Vell perquè els obrissin durant la mostra. Així nasqué l'actual Girona, temps de flors, després d'haver sofert una profunda transformació. Actualment, els creadors florals omplen la ciutat de mostres de flors, més clàssiques o més experimentals. Una gran quantitat de monuments i espais públics destacats allotgen creacions florals. Semblantment, els propietaris de patis i jardins particulars al Barri Vell continuen obrint-los i mostrant-los als visitants. Tot i la deriva comercial i turística que ha patit la mostra, continua essent un moment en el qual la ciutat obre les seves portes i s'omple de flors.
Setmana Santa
Els Manaies i la banda de pifres i tambors, amb 250 anys d'història.
[modifica]Museus
Museu d'Història de la Ciutat
Situat al cor del Barri Vell, a l'antic convent dels Caputxins (segle XVIII i posterior institut provincial (1845 - 1968), el museu repassa tota la història de la ciutat de Girona des dels primers pobladors prehistòrics, passant per l'esplendor medieval fins a arribar als nostres dies. Les col·leccions acullen fons arqueològics, objectes històrics i tot d'il·lustracions d'època i mapes i maquetes explicatives. Semblantment, hom pot visitar el claustre i el cementiri de l'antic convent. L'edifici també allotja l'Arxiu històric Municipal.[12]


Interior del Museu Arqueològic de Girona
Museu Arqueològic de Girona
L'antiga església i l'antic convent de Sant Pere de Galligants allotgen les col·leccions de la secció gironina del Museu d'Arqueologia de Catalunya, abans anomenat Museu Provincial d'Antiguitats i Belles Arts. Emprats com a magatzem de les excavacions arqueològiques d'Empúries d'ençà el 1846, el museu provincial s'hi instal·là al 1857 i el 1992 es féu el projecte de modernització de les instal·lacions, ja com a secció del Museu d'Arqueologia de Catalunya. El museu acull tot el material arqueològic de temps prehistòrics i d'època antiga (ibèric, grec i romà) trobat a la província de Girona i que no fou enviat als magatzems de Barcelona, com és el cas de l'estàtua d'Esculapi d'Empúries. Hom hi pot trobar mil·liaris, làpides, mosaics i material d'ús quotidià. El museu també cobreix l'època medieval, amb conjunts d'epigrafia.


El setge de Girona de 1809 de Ramon Martí Alsina al Museu d'Art
Museu D'Art
Fundat al 1976, el museu se situa a l'antic palau episcopal de Girona, al costat de la catedral. El museu allotja col·leccions d'art de tots els períodes, des del romànic fins a l'època contemporània, amb obres de Ramon Martí Alsina o Joaquim Vayreda. El tipus de peces van de l'art sacre a les arts decoratives. Les principals col·leccions són les medievals, d'on en destaca l'ara del monestir empordanès de Sant Pere de Rodes.
Museu Capitular-Tresor de la Catedral
Museu dedicat a les relíquies i objectes de valor acumulats pel capítol de la Catedral de Girona. Hom hi pot trobar col·leccions d'art sacre, objectes litúrgics i obres d'orfebreria. D'entre les seves peces destaquen el Beat de Lièbana, fet a Saragossa el 975, i el Tapís de la Creació, del segle XI o XII.
Museu del Cinema de Girona
Inaugurat el 1998, és un museu únic en la seva categoria. Creat a partir de la donació dels fons particulars del director de cinema català Tomàs Mallol, acull una gran varietat de material cinematogràfic, com màquines de projecció, bobines, material original de pel·lícules i un fons molt notable de cartells.
Museu de la Història dels Jueus
Museu dedicat a la història de la comunitat jueva gironina d'època medieval, del segle XI al progrom de 1391, fins a l'expulsió de 1492. Conté objectes de la cultura jueva i un ric fons de làpides procedents del cementiri jueu de Girona a Montjuïc.
Petit Museu de la Fantasia
Col·lecció Llorenç Deoulofeu.[13]
Tresor de la Catedral de Girona
Bòlit, Centre d'Art Contemporani
[modifica]Teatre
Teatre Municipal de Girona
El primer teatre municipal de la ciutat apareix documentat al 1769, quan l'ajuntament de Girona decidí d'emprar el Pallol com a teatro de comedias. Es tractava d'un local de mida reduïda per al tipus d'ús que se li volia donar, a part d'ésser molt fàcilment inflamable i perillós. Amb unes instal·lacions tan inadequades, l'ajuntament emprengué la reforma integral del teatre, per la qual cosa enderrocà el Pallol i començà a edificar entre 1857 i 1860 un modern teatre segons el disseny de l'arquitecte municipal Martí Sureda. El nou teatre, en forma de ferradura i amb una gran caixa escènica, seguia els patrons dels teatres isabelins que en aquell moment apareixien arreu d'Espanya. Fins al 1900, la sarsuela i l'òpera italiana dominaren l'escena del teatre, tal com a la resta de teatres provincials espanyols. A partir de 1900 aquest monopoli es trencà i es programaren òperes wagnerianes d'escàs o nul èxit. L'augment de les companyies catalanes, la consolidació de la sarsuela i l'auge del teatre d'Àngel Guimerà, Serafí Pitarra, Echegaray i Benavente marcaren el període fins al 1936, any en el qual el teatre deixà d'ésser privat i se socialitzà per part de la CNT. La programació canvià radicalment i es representaren obres de caràcter pedagògic, socialista, anarquista, i que enaltien la revolució. Amb la victòria franquista, el teatre passà a mans de l'ajuntament (que posava a subhasta la gestió), i recuperà l'antiga programació. Durant l'època compresa entre 1955 i 1975 l'activitat teatral fou molt baixa i de mala qualitat, atès que l'ajuntament, en assumir la gestió directa, preferí de tenir tancat la sala, per la qual cosa els grups intel·lectuals de l'època propers al setmanari gironí Presència ho anomenaren els anys grisos. Dins aquest grup, s'emprengué una renovació teatral de la mà de Joan Ribas i el grup Proscènium. A partir de 1975 el teatre recuperà l'activitat perduda i ha canviat substancialment la línia que tradicionalment ha seguit. Les sarsueles, operetes i òperes han perdut el seu espai a la sala i el teatre –predominantment en català–, clàssic i modern, ha ocupat tot el programa. Actualment, el teatre municipal es troba de nou en plena activitat després de passar per un llarg procés de renovació que va durar des del 1999 fins el 2006.
Sala La Planeta
La sala de teatre independent La Planeta fou creada al 1987 pel director de la companyia gironina de teatre Proscènium, Joan Ribas. És la segona sala de teatre de la ciutat i acull espectacles de petit format i independents, fora dels grans circuïts teatrals.
[modifica]Festivals de música
Caixa Sabadell Etnival
Festival celebrat al Parc de les ribes del Ter, al costat del Pavelló de Fontajau, que atrau anualment pels volts de juny a milers de persones en concerts gratuïts i a l'aire lliure.
[modifica]Congressos
Fòrum Impulsa
Fòrum dedicat als joves emprenedors i organitzat per la Fundació Príncep de Girona.
[modifica]Universitat de Girona
L'actual Universitat de Girona és la institució educativa de màxim nivell a la ciutat. Creada al 1992 a partir de l'Estudi General de Girona, una secció depenent de la Universitat Autònoma de Barcelona, i de l'Escola Universitària Politècnica de Girona, depenent de la Universitat Politècnica de Catalunya, significà la recuperació dels estudis universitaris a Girona, d'ençà el 1717, any en el qual es clausurà la institució universitària de Girona per part de Felip V. Les instal·lacions de la universitat actual es troben disperses en dos campus: el del Barri Vell i el de Montilivi.
[modifica]Llegendes


La Lleona i el seu cul
Hi ha diverses llegendes relacionades amb la ciutat de Girona:
La llegenda de la trona de Carlemany.
La llegenda de la torre de Carlemany i la seva espasa.
Tot bon gironí que vol ser un bon gironí i que vol tornar sa i estalvi d'un viatge ha de fer un petó al cul de la lleona.
La llegenda de Sant Narcís i les mosques.
La llegenda de la Cocollona.
La llegenda de Gerió (o Geríon), fundador mític de la ciutat.
La llegenda del Tarlà de l'Argenteria.
La llegenda de la Torana

Panorama de les cases del riu Onyar, a Girona, Catalunya. Al fons, la Catedral i l'església de Sant Feliu.
[modifica]Mitjans de comunicació

Girona edita mitjans de comunicació d'àmbit de barri, local, comarcal i regional:
Diari de Girona
El Punt
Revista de Girona
Televisió de Girona
Canal Català Girona Pla
El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (periòdic-e)
[modifica]Esports

L'equip de futbol de Girona per excel·lència és el Girona Futbol Club que es troba situat a la segona divisió A de la lliga espanyola de futbol.
L'equip de bàsquet de Girona és el CB Sant Josep Girona que jugava la lliga LEB Oro de bàsquet. Disputa els seus partits al Pavelló Girona-Fontajau. La base del Club Bàsquet Sant Josep Girona la conformen la pròpia escola de bàsquet del Sant Josep Girona fins a la categoria d'infantil (menys de 14 anys), i a partir de cadet (14 anys en amunt) la Unió Gironina. Altres club representatius són La Salle Girona o Vedruna Girona.
També hi ha un equip de hoquei, el Club Hoquei Girona. Els equips d'handbol més importants són l'Handbol Girona (UDG) i el Club Esportiu Maristes. Com a equip de tennis hi ha el Club Tennis Girona. El voleibol té com a club més important el Club Voleibol AVAP.
Finalment, el GEiEG (Grup Excurisonista i Esportiu Gironí) té representació en quasi totes les disciplines esportives, destacant sobretot en el rugbi, l'handbol, l'atletisme i el bàsquet (especialment femení).
[modifica]Fills i filles il·lustres de la ciutat

Aquest són alguns dels gironins de naixement o adopció que han destacat i són motiu d'orgull per la ciutat [14]
Narcís-Jordi Aragó i Masó (1932), periodista i escriptor.
Domènec Balmanya (1914-2001), futbolista i entrenador.
Aurora Bertrana i Salazar (1892-1974), escriptora.
Lluís Borrassà (1375? -1425), pintor.
Narcís Comadira (1942), escriptor i pintor.
Xavier Cugat (1900- 1990), compositor, dibuixant de vinyeta còmica, cantant, arranjador i conductor d'orquestra.
Francesc Eiximenis (1332? -1409), fou un frare franciscà i escriptor.
Francesc Ferrer i Gironès (1935-2006), polític i escriptor.
Rafael Masó i Valentí (1880-1935), arquitecte, artista i polític.
Xavier Montsalvatge i Bassols (1912-2002) compositor.
Joan Antoni Poch i Goicoetxea, En JAP' (1958-…), ninotaire
Carles Rahola (1881-1939), escriptor i historiador.
Joaquim Ruyra i Oms (1858-1939), escriptor.
Santiago Sobrequés i Vidal (1911-1973), historiador
Maria Assumpció Soler i Font (1913-2003), mestressa, escriptora i periodista
Joan-Josep Tharrats i Vidal (1918-2001), pintor, teòric de l'art i editor.
Ramon Turró i Darder (1854-1926), fisiòleg i filòsof.
Joaquim Vayreda i Vila (1843-1894), pintor.
Josep Viader i Moliner (1917), músic i compositor.
Jaume Vicens i Vives (1910-1960), historiador, escriptor, catedràtic i editor català.
[modifica]Ciutats agermanades



Cartell de les ciutats agermanades amb Girona
En el si del programa de relacions exteriors de l'Ajuntament de Girona, la ciutat s'ha agermanat amb diverses ciutats del món.[15] En negociacions avançades es troba Nueva Gerona amb converses iniciades el novembre de 2001 i protocol d'intencions signat.[16] A continuació s'ofereix una llista de les ciutats agermanades amb Girona.
Agermanaments europeus:
Reggio Emilia (Itàlia), 1982.
Albi (França), 1985.
Agermanaments cooperació:
Bluefields (Nicaragua), 1987.
Farsia (Sàhara Occidental), 1997.
Nueva Gerona (Cuba), 2001
[modifica]Vegeu també

Comtat de Girona.
Gerunda, nom romà original de la ciutat de Girona.
Llista d'alcaldes de Girona.
Nueva Gerona (Cuba).
Pla de Girona.
Puig Salgueda.
Centre de Recerca i Difusió de la Imatge.
[modifica]Referències



Inscripció assenyalant la inauguració a 1856 del Pont de Pedra. Detall de la històrica fotografia feta el 1866 o 1867 per José Martínez Sánchez i distribuïda per la casa Laurent.
↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
↑ «Carles Puigdemont, nou alcalde de Girona». Diari de Girona (1 de juliol de 2011).
↑ «Base de Referència Territorial». Ajuntament de Girona.
↑ «Diario de Gerona el 20 de agosto del 2000».
↑ Segons antiga inscripció: "Regnant Isabel Segona. Any de 1856", en mur exterior del pont, en l'arc central. Es pot llegir en el negatiu original de la fotografia feta l'any 1866 o 1867, per José Martínez Sánchez. Arxiu fotogràfic Ruiz Vernacci, IPCE, Madrid, número d'inventari: NIM: 03224
↑ Girona: rius, ponts, aiguats. Ramon Alberch, Pere Freixas, Emili Massanas i Joan Miró. Ajuntament de Girona, 1982. Dipòsit legal GI-803-82
↑ Història del Pont de Pedra, amb gravats, postals i fotografies antigues. Portal Pedres de Girona.
↑ Any 1877. Pont de ferro. Portal Pedres de Girona.
↑ Pont d'en Gómez. Portal Pedres de Girona.
↑ «Mapa de situació de les estacions». Girocleta. [Consulta: 29 gener 2011].
↑ «La Girocleta celebra el primer aniversari amb dues noves estacions i més de 1.100 usuaris». aragirona.cat, 15 de setembre de 2010. [Consulta: 29 gener 2011].
↑ Article sobre el museu a Gironamuseus.cat consulta 21/11/2010
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 64-66. ISBN 84-393-5437-1.
↑ [enllaç sense format] http://www.ciutatdegirona.info/Catala/CalaixdeSastre/personatges.html
↑ Vinculacions d'agermanament de l'Ajuntament
↑ Agermanaments solidaris de l'Ajuntament
[modifica]Enllaços externs

Vegeu més continguts multimèdia relatius a
Girona
en aquests projectes de Wikimedia:

Commons

Viccionari

Viquidites

Viquitexts
[modifica]Institucions
Ajuntament de Girona
Diputació de Girona
Consell Comarcal del Gironès
Informació de la Generalitat de Catalunya
Cambra de Comerç de Girona
Universitat de Girona
Fira de Girona
[modifica]Museus
Cultura - Ajuntament de Girona
Museu d'Art
Museu Capitular - Tresor de la Catedral
Museu del Cinema
[modifica]Espectacles
Festival Temporada Alta
Girona Film Festival
Mostra Gastronòmica Gironina
[modifica]Mitjans de comunicació
Diari de Girona
El Punt (Edició de les comarques gironines)
Revista de Girona
El dimoni de Santa Eugènia de Ter
Televisió de Girona
Canal Català Girona Pla
GironaInfo.cat
[modifica]Turisme i serveis
Web Municipal de Turisme de l'Ajuntament de Girona

[amaga]

Barris i sectors del municipi de Girona
Centre
Barri Vell, Mercadal i Carme

Eixample
Sant Narcís, Eixample Nord i Eixample Sud
Est
Sant Daniel, Torre Gironella, Pedreres, Font de la Pólvora, Vila-roja i Gavarres
Mas Xirgu
Mas Xirgu
Montjuïc
Montjuïc
Nord
Pedret, Pont Major, Muntanya de Campdorà i Pla de Campdorà
Oest
Sant Ponç, Fontajau, Taialà, Germans Sàbat, Domeny Nord i Domeny Sud
Santa Eugènia
Hortes, Santa Eugènia de Ter i Can Gibert del Pla
Sud
Palau, Avellaneda, Montilivi i la Creueta
[amaga]

Entitats de població del municipi de Girona
Campdorà • Caputxins • Creu de Palau • la Creueta • Domeny • Font de la Pólvora • Hortes • Montilivi • Montjuïc • Pont Major • Sant Daniel • Sant Ponç • Taialà i Germans Sàbat • Vila-roja

[mostra]

Municipis del Gironès
[mostra]

Les 40 ciutats més poblades de les terres de parla catalana
Categoria: Girona

قس عبری

ז'ירונה (קטלאנית: Girona; ספרדית: Gerona, חרונה; נכתב בעברית גם ג'ירונה וגירונה) היא עיר בצפון מזרח ספרד, בירת מחוז ז'ירונה אשר בחבל קטלוניה ומרוחקת 99 קילומטרים מברצלונה ו-706 קילומטרים מהבירה מדריד. העיר שוכנת באגן ההתמזגות של הנהרות טר, אונייר, גואל וגאליגנטס ואוכלוסייתה מונה 96,722 נפש (2011).
תוכן עניינים [הצגה]
[עריכה]היסטוריה

היישוב במקום קדם לכיבוש ספרד על ידי הרפובליקה הרומית. על פי חלק מהמסמכים ההיסטוריים, לפני הרומאים ישבו באזור האיברים ולפי תלמי - האוסטאנים (Ausetani).
הרומאים הגיעו לאזור ב-218 לפנה"ס והקימו במקום מצודה, שנקראה גרונדה (Gerunda), כנראה לפי שם העיר בפי תושביה הקודמים. דרך העיר עברה הוויה אוגוסטה. במהלך המאה ה-3 התנצרו תושבי העיר. לאחר הרומאים שלטו בעיר הוויזיגותים ועל כך מעידים ממצאים ארכאולוגיים רבים. בתחילת המאה ה-8 נכבשה העיר על ידי המוסלמים, ולאחר כשבעים שנה על ידי קרל הגדול. בתקופה שלאחר מכן העיר התפתחה לאחד ממרכזי התרבות של קטלוניה.
במהלך המאה ה-14 הפכה העיר לבירת דוכסות ז'ירונה, אשר בראשית המאה ה-15 הפכה לנסיכות. בהמשך, הפכה העיר לזירת קרבות בין הספרדים לבין שליטי בית בורבון בצרפת. ב-12 בדצמבר 1809 נכבשה העיר בידי צבא הקיסרות הראשונה בפיקודו של נפוליאון בונפרטה לאחר שבעה חודשי מצור. ב-1813 שוחררה העיר על ידי הצבא הספרדי.
[עריכה]אקלים

בז'ירונה שורר אקלים ממוזג עם השפעה ממתנת של רוחות הנושבות מכיוון הפירנאים. הטמפרטורה השנתית הממוצעת הינה 14.3oc וערכי הקיצון הממוצעים נעים מ-6.9oc בינואר ועד 22.9oc ביולי ואוגוסט. כמות המשקעים השנתית הממוצעת עומדת על 724 מילימטרים והחודש הגשום בשנה הוא אוקטובר בו יורדים 83 מילימטרים של גשם.
[עריכה]תחבורה

העיר ממוקמת בתוואי הכביש המהיר AP-7 החוצה את מזרחה של ספרד מצפון לדרום, במקביל למיתאר הים התיכון. התחבורה הציבורית מתבססת על רכבות ומז'ירונה יוצאים קווים מהירים לברצלונה ופורטבו ומתוכננת תחנת רכבת חדשה עבור רכבות הAVE שעתידה להפתח במהלך העשור השני של המאה ה-21. כ-10 קילומטרים דרומית לז'ירונה שוכן נמל התעופה ז'ירונה-קוסטה בראווה אשר ב-2010 עברו בו כ-4.8 מיליון נוסעים ובוצעו בו כ-43,000 המראות ונחיתות. נמל התעופה מיועד לתעבורת נוסעים פנים ספרדית וכן ליעדים שונים באירופה.
[עריכה]תיירות

העיר העתיקה של ז'ירונה הינה יעד תיירותי ובתחומיה ממוקמת הקתדרלה של ז'ירונה אשר בנייתה החלה במאה ה-11 בסגנון האדריכלות רומנסקית, הורחבה במהלך המאה ה-13, תוך שילוב אדריכלות גותית והשולמה במהלך המאה ה-18. הקתדרלה משופעת בחלונות ביפורים. יעד נוסף הן חומות העיר שמילאו תפקיד מפתח בהגנתה של העיר לאורך מאות שנים. העיר מספר רב של כנסיות מתקופות שונות.
[עריכה]הקהילה היהודית

הקהילה היהודית בז'ירונה נוסדה בשלהי המאה ה-9 ובשיאה הייתה השנייה בגודלה בקטלוניה. תיעוד ראשון בכתובים לגביה קיים בתעודות העוסקות בגביית מיסים מ-1002[1]. ב-1160 קיבלו בני הקהילה היתר להתיישב ולסחור מחוץ לחומות העיר‏[2]. באזור העיר העתיקה קיימים שרידי מקווה טהרה ובית עלמין.
היהודים התגוררו ברובע היהודי הקרוי קאל (מלשון "קהל")- “El Call”, כפי שנקראו גם יתר הקהילות היהודיות בקטלוניה. במאות ה-12 וה-13, בתקופת "תור הזהב" היא אף הפכה לאחד ממרכזי התרבות היהודית החשובים בספרד, והתפתחה בה מסורת קבלית ורוחנית רבת השפעה. בין החכמים הבולטים בעיר נמנה הרמב"ן, שגם כיהן כרב הראשי של העיר ושל קטלוניה כולה [3]. במהלך המאה ה-13 מנתה הקהילה 1,000 נפשות ובניה השתלבו במנגנון הפקידות הציבורית שבעיר‏[2] וקיימו קשרי מסחר ענפים עם ערי האזור ובכללן בסלו וברצלונה. בשלהי המאה ה-13 החלו רדיפות יהודים ובהמשך, ב-1331 נערכו פרעות ברובע היהודי. יחד עם זאת ב-1306 קלטה הקהילה יהודים שגורשו מצרפת.
ב-1391 גברו הרדיפות על רקע דתי, נערך פוגרום בבני הקהילה בידי אספסוף איכרים מוסת‏[1]ומתועדים עשרות רבות מבני הקהילה אשר סירבו להמיר את דתם ונרצחו וכן החרמת רכוש ומבני ציבור. ב-1415 הושבו לבני הקהילה בית הכנסת והמקווה‏[2]. במהלך המאה ה-15 הגיע לשיאו תהליך דעיכת הקהילה אשר לווה ברדיפות בלתי פוסקות, צמצום שטחו של הרובע היהודי, מגבלות כלכליות הולכות וגוברות והמרות דת. עם פרסומו של צו הגירוש ליהודי ספרד, התגוררה בעיר קהילה מצומצמת וב-2 באוגוסט 1492 עזבו בני הקהילה את העיר לבלי שוב‏[1].
ברובע הגותי שבעיר העתיקה נמצא כיום "המוזיאון היהודי" (Museo Jueu) המשמר את זכרה של הקהילה היהודית בעיר ובחבל קטלוניה.
[עריכה]ערים תאומות

רג'ו אמיליה, איטליה.
אלבי, צרפת.
בלופילדס, ניקרגואה.
פרפיניאן, צרפת.
פארסיה, סהרה המערבית, מרוקו.
נואבה גרונה, קובה.
נאשוויל, טנסי, ארצות הברית.
[עריכה]קישורים חיצוניים

מדיה וקבצים בנושא העיר ז'ירונה בוויקישיתוף
מדיה וקבצים בנושא המוזיאון ההיסטורי היהודי בז'ירונה בוויקישיתוף
אתר עיריית ז'ירונה (קטלאנית)
הערך Girona באנציקלופדיה קטלאנה (בקטלאנית) (באנגלית)
כתבה על יהדות ז'ירונה באתר למטייל
[עריכה]הערות שוליים

^ 1.0 1.1 1.2 הקהילה היהודית בז'ירונה, באתר האנציקלופדיה היהודית (באנגלית).
^ 2.0 2.1 2.2 הקהילה היהודית בז'ירונה, באתר הספרייה היהודית המקוונת (באנגלית).
^ על יהודי גירונה באתר למטייל.
[עריכה]ראו גם

קבוצת הכדורסל של ז'ירונה


בתים לאורך נהר אונייר
קטגוריות: קטלוניה: עריםקהילות יהודיות בספרד

قس ترکی استانبولی

Girona (İspanyolca: Gerona), Kuzeydoğu Katalonya 'da il ve bu ilin merkezi olan şehir.
Nüfusu 96.236 kişidir. Bölgenin ilk sakinleri İberler'dir ve şehre Gerunda ismini vermişlerdir. Şehirde bir üniversite bulunmaktadır. Ayrıca Uleb Cup'da mücadele eden bir takımı vardır ve bünyesinde Marc Gasol'u bulundurmaktadır.
Kategori: Girona

قس انگلیسی

Girona (Catalan pronunciation: [ʒiˈɾonə]; Spanish: Gerona [xeˈɾona]) is a city in the northeast of Catalonia, Spain at the confluence of the rivers Ter, Onyar, Galligants and Güell, with an official population of 96,722 in January 2011. It is the capital of the province of the same name and of the comarca of the Gironès. Lies 99 km (62 mi) on north-east from Barcelona. Girona is one of major Catalan cities.
Contents [show]
[edit]History

The first historical inhabitants in the region were Iberians; Girona is the ancient Gerunda, a city of the Ausetani. Later, the Romans built a citadel there, which was given the name of Gerunda. The Visigoths ruled in Girona until it was conquered by the Moors. Finally, Charlemagne reconquered it in 785 and made it one of the fourteen original countships of Catalonia. Thus it was wrested temporarily from the Moors, who were driven out finally in 1015. Wilfred the Hairy incorporated Girona into the countship of Barcelona in 878. Alfonso I of Aragón declared Girona to be a city in the 11th century. The ancient countship later became a duchy (1351) when King Peter III of Aragon gave the title of Duke to his first-born son, John. In 1414, King Ferdinand I in turn gave the title of Prince of Girona to his first-born son, Alfonso. The title is currently carried by Prince Felipe, Prince of Asturias, the first since the 16th century to do so.


Unofficial flag of Girona.
The 12th century saw a flourishing of the Jewish community of Girona, with one of the most important Kabbalistic schools in Europe. The Rabbi of Girona, Moshe ben Nahman Gerondi (better known as Nahmanides or Ramban) was appointed Great Rabbi of Catalonia. The history of the Jewish community of Girona ended in 1492, when the Catholic Kings expelled all the Jews from Catalonia. Today, the Jewish ghetto or Call is one of the best preserved in Europe and is a major tourist attraction. On the north side of the old city is the Montjuïc (or hill of the Jews in medieval Catalan), where an important religious cemetery was located.


Girona Bridge
Girona has undergone twenty-five sieges and been captured seven times. It was besieged by the French royal armies under Charles de Monchy d'Hocquincourt in 1653, under Bernardin Gigault de Bellefonds in 1684, and twice in 1694 under Anne Jules de Noailles. In May 1809, it was besieged by 35,000 French Napoleonic troops under Vergier, Augereau and St. Cyr, and held out obstinately under the leadership of Alvarez until disease and famine compelled it to capitulate, 12 December. Finally, the French conquered the city in 1809, after 7 months of siege. Girona was center of the Ter department during the French rule, which lasted from 1809 to 1813. The defensive city walls were demolished at the end of the 19th century to allow for the expansion of the city. In recent years, the missing parts of the city walls on the eastern side of the city have been reconstructed. Called the Passeig de la Muralla it now forms a tourist route around the old city.
[edit]Climate

Girona has a mild climate. In winter temperatures can drop to below −5 °C (23 °F) sometimes due to winds coming from the Pyrenees. In the summer temperatures often soar to about 30–40 °C (86–104 °F) in the high season of July and August. Rain is common in winter and spring and thunderstorms often occur. Frost is common in winter, making temperatures seem colder than they actually are.
[hide]Climate data for Girona Airport
Month Jan Feb Mar Apr May Jun Jul Aug Sep Oct Nov Dec Year
Average high °C (°F) 12.8
(55.0) 13.9
(57.0) 16.2
(61.2) 17.8
(64.0) 21.6
(70.9) 25.4
(77.7) 29.2
(84.6) 29.0
(84.2) 25.7
(78.3) 20.9
(69.6) 16.0
(60.8) 13.4
(56.1) 20.2
(68.4)
Daily mean °C (°F) 6.9
(44.4) 8.0
(46.4) 10.0
(50.0) 11.8
(53.2) 15.8
(60.4) 19.6
(67.3) 22.9
(73.2) 22.9
(73.2) 19.8
(67.6) 15.3
(59.5) 10.4
(50.7) 7.8
(46.0) 14.3
(57.7)
Average low °C (°F) 1.0
(33.8) 2.0
(35.6) 3.9
(39.0) 5.8
(42.4) 10.0
(50.0) 13.9
(57.0) 16.7
(62.1) 16.8
(62.2) 14.0
(57.2) 9.7
(49.5) 4.8
(40.6) 2.1
(35.8) 8.4
(47.1)
Precipitation mm (inches) 65
(2.56) 44
(1.73) 53
(2.09) 67
(2.64) 80
(3.15) 66
(2.6) 30
(1.18) 48
(1.89) 68
(2.68) 83
(3.27) 70
(2.76) 63
(2.48) 724
(28.5)
Avg. precipitation days 5 5 6 7 7 6 4 5 6 6 5 5 67
Mean monthly sunshine hours 147 152 172 182 218 233 288 260 195 165 146 132 2,290
Source: Agencia Estatal de Meteorología[1]
[edit]Main sights

Girona is a popular destination for tourists and Barcelona day-trippers - the train journey from Barcelona Sants to Girona takes just a bit over one hour. The old town stands on the steep hill of the Capuchins to the west of the river, while the more modern section stands on the plains to the east.


The façade of Girona's Cathedral


City wall and towers, of Girona at the old town.


The Collegiate Church of Sant Feliu, as seen from the river Onyar.


Sant Pere de Galligants


Independence Square.
[edit]Cathedral
The ancient cathedral, which stood on the site of the present one, was used by the Moors as a mosque, and after their final expulsion was either entirely remodelled or rebuilt. The present edifice is one of the most important monuments of the school of the Majorcan architect Jaume Fabre and an excellent example of Spanish Gothic architecture. It is approached by eighty-six steps. An aisle and chapels surround the choir, which opens by three arches into the nave, of which the pointed stone vault is the widest in Christendom (22 meters). Among its interior decorations is a retable which is the work of the Valencian silversmith Pere Bernec. It is divided into three tiers of statuettes and reliefs, framed in canopied niches of cast and hammered silver. A gold and silver altar-frontal was carried off by the French in 1809. The cathedral contains the tombs of Ramon Berenger and his wife.
[edit]Old Fortifications
The old fortifications are another popular sight. Historically, these have played a vital role in protecting Girona from invaders for hundreds of years. The city wall of the old town was an important military construction built in Roman times in the 1st century BC. It was thoroughly rebuilt under the reign of Peter III the Ceremonious in the second half of the 14th century. The Roman wall was used as a foundation. At the start of the 16th century, the wall was absorbed in the city. The walled precinct lost its military value. Bit by bit, the wall was degrading, as parts were gradually altered from the inside and the outside. The walls and lookout towers that make up these fortifications are split in two - a small section in the north of the old town and a much larger section in the south. It is possible to walk the entire length of the walls and climb the towers, where visitors can enjoy panoramic views of Girona and the surrounding countryside.
[edit]Sant Feliu
The Collegiate Church of Sant Feliu is noteworthy from an architectural point of view. Its style is fourteenth-century Gothic, the façade dating from the eighteenth, and it is one of the few Spanish churches which possesses a genuine spire. It contains, besides the sepulchre of its patron and the tomb of the valiant Álvarez, a chapel dedicated to St. Narcissus, who according to tradition was one of the early bishops of the see.
[edit]Sant Pere de Galligants
The Benedictine church of Sant Pere de Galligants is in early Romanesque style. From the same period is the Monastery of St. Daniel.
[edit]Plaça de la Independència
The Plaça de la Independència, which refers to the War of Spanish Independence against Napoleon Bonaparte, is one of the best known and most frequented places in Girona. Located in Mercadal district in the city center, is also known as Plaça de San Agustin, because formerly the Convent of San Agustin had been raised there.
The interest of the square lies nineteenth-century style, despite it is surrounded by austere identical neoclassical buildings with porches dedicated to the defenders of the city of Girona during the sieges of 1808 and 1809.
However, the symmetrical proportions of square corresponds more to current interventions than its architectural past. The municipal architect Marí Sureda was the first who thought up an arcaded square with loops closed and neoclassical, with some buildings having the same aesthetic proportions. The urbanization of the area only followed in part their schemes. The construction of the first theaters in this city, broke down the idea of Martí Sureda. Until the 18th century, what that architect had imagined could not be completed. This part of the city in Noucentisme style is a romantic and timeless creation, from one century to another, nowadays captivates inhabitants and visitors. Today has great activity due to the gradual opening of cafes and restaurants. On this, some business are well known for its history like the Café Royal, Cinema Albéniz and Casa Marieta[2]


Jewish Quarter "El Call".
[edit]Cases de l'Onyar
Girona are very characteristic of the houses hanging over the river Onyar. These picturesque houses built over the centuries by the river give a splendid of a small Mediterranean city. All facades are painted along the river palette afforded by Enric Ansesa, James J. Faixó and architects Fuses and J. Viader
[edit]Jewish Heritage
Most traces of Girona's rich Jewish history were wiped out when the Jews were expelled from Spain (see Spanish expulsion), however some remain. On Carrer de Sant Llorenc, the doorway of an old building has a rectangular indentation which once held a mezuzah. Further along is the Centre Bonastruc ça Porta and the Catalan Jewish Museum. The Bonastruc ça Porta project started in the 1970s, when it became fashionable to renovate properties in the old town. Clearing away nearly 700 years of construction, Jose Tarres, a local restaurateur, discovered the remains of what turned out to be the medieval yeshiva founded by Nahmanides.
The city has a number of relevant Art Nouveau buildings including the Farinera Teixidor by Rafael Masó.


Panorama of Girona: cases penjades on Onyar River, the Cathedral to the centre of the image and Sant Feliu collegiate to the left
[edit]Sports

During the professional cycling season, various non-European pro cyclists have called Girona home, as illustrated in the book Inside the Postal Bus by Michael Barry, written during his time with the US Postal Service cycling team. Between races, cyclists do their training rides outside the city, which provides excellent training terrain.
In the Spring of 1997 Marty Jemison, Tyler Hamilton and George Hincapie moved to Girona as teammates of the US Postal Service Professional Cycling Team. This was the first year that American cyclists started living in Girona and meeting for training rides at the Pont de Pedra. Later, other well-known professional cyclists such as Lance Armstrong came to live in the city.
Football is also widely popular. The local Football club is Girona FC, currently playing in the Spanish Segunda División after promotion in the 2007-08 season in the playoffs. Its stadium is Estadi Montilivi.
The city has a roller hockey team, GEiEG, one of the most important in Spain, which competes in the main League OK Liga.
[edit]Education

The city is the home of the Universitat de Girona.
[edit]Transport



Girona landmarks include Saint Mary's Cathedral (left) and the Passeig de la Muralla (right)


Modernist building, Farinera Teixidor by architect Rafael Masó
[edit]Road
The town is on the Autopista AP-7 and N-II. The city is also the hub of the local road network with routes to the coast and inland towards the Pyrenees.
[edit]Buses
The city has a comprehensive urban bus service operated by TMG. There are also services to the other towns in the Girona province.
[edit]Train
Girona is served at its railway station to the west of the Old Town, from Barcelona to Portbou and the French border. The journey time to Barcelona is approximately 1 hour and 15 minutes. A new station is being constructed for the AVE trains which will be in the same location as the current one, but underground.
[edit]Airport
Main article: Girona-Costa Brava Airport
The town's airport, Girona-Costa Brava, is 10 km south of the town centre. It has grown tremendously in recent years principally as a result of Ryanair choosing it as one of their European hubs. Whilst the airport has been used since the early 1980s for charter flights, holidaymakers and other travellers now have a wider range of scheduled flights available from a number of destinations across Europe.
Girona Airport is a 15 minute bus ride from the bus terminal and train station in Girona city and an hour from Barcelona centre, 92 km to the south. Most low cost airlines mention "Barcelona" in their descriptions of Girona airport. The bus stops in the centre of Barcelona, at the Estació d'Autobusos Barcelona Nord, Barcelona's main bus terminal.
[edit]Twin towns — sister cities



"Temps de flors" exhibition.
See also: List of twin towns and sister cities in Spain
Girona is twinned with:
Reggio Emilia, Italy, since 1982
Albi, France, since 1985
Bluefields, Nicaragua, since 1987
Perpignan, France, since 1988
Farsia, Western Sahara, since 1997
Nueva Gerona, Cuba (under negotiation since 1991)
Nashville, USA (currently pending agreement - negotiation started in 2006)
[edit]See also

Prince of Girona
La Girona
Girona's Cathedral
Girona railway station
List of mayors of Girona
Casa Marieta
[edit]References

^ "Valores Climatológicos Normales. Girona / Aeropuerto". Retrieved 2010-05-22.
^ "Diario de Gerona el 20 de agosto del 2000".
[edit]Sources and external links

Wikimedia Commons has media related to: Girona
Official website
Girona Temps de Flors Exhibition webpage
History of the coat-of-arms of Girona
Universitat de Girona
Girona Airport website
Real Estate in Girona
Girona Map
Hostelry association of Girona
[show] v t e
Municipalities of Gironès
[show] v t e
Capitals of provinces of Spain
View page ratings
Rate this page
What's this?
Trustworthy
Objective
Complete
Well-written
I am highly knowledgeable about this topic (optional)

Submit ratings
Categories: 79 BC establishmentsGironaGironèsHistoric Jewish communitiesMunicipalities in the Province of GironaPopulated places in the Province of Girona

قس اسپانیائی
Gerona (en catalán y oficialmente, Girona) es una ciudad y municipio español, capital de la provincia homónima y de la comarca del Gironés, en la comunidad autónoma de Cataluña. Pertenece al ámbito de las Comarcas Gerundensas (Comarques Gironines) y al Sistema Urbano de Gerona, según el Plan Territorial General de Cataluña. La ciudad está atravesada por los ríos Ter, Güell, Galligants y Oñar, a una altitud de 75 m sobre el nivel del mar. Su término municipal limita al norte con San Julián de Ramis y Sarriá de Ter, al este con Celrá, al sureste con Juyá y Quart, al suroeste con Fornells de la Selva, Vilablareix y Salt, y al oeste con San Gregorio. Es el centro del Área urbana de Gerona y del Sistema Urbano de Gerona
El municipio contaba con 96.722 habitantes en 2011.
Su Casco Histórico o Barri Vell es uno de los más evocadores de Cataluña, contando con elementos monumentales únicos en Europa. Se encuentra delimitado por el este por el llamado Paseo de la Muralla, el camino de ronda de las antiguas murallas carolingias (s. IX) y del bajo medioevo (s. XIV Y XV). Entre sus monumentos destacan el Call (su Barrio Judío, uno de los mejores conservados de España), así como sus famosas y coloridas Casas del Oñar y su Catedral, de una grandiosa nave única, que es la más ancha del mundo en estilo gótico.2

Contenido [mostrar]
[editar]Historia

Artículo principal: Historia de Gerona.
La historia de la ciudad se remonta a los asentamientos de los íberos de la tribu de los indigetes en los poblados que rodean y cierran el Llano de Gerona. Hacia el 77 a. C. Pompeyo construyó un oppidum sobre la Vía Heráclea y los ocupantes romanos fundaron la originaria Gerona, denominada en latín Gerunda.
La nueva ciudad de Gerunda se repobló con los habitantes del poblado de San Julián de Ramis convirtiéndose en un importante centro de la región, con la articulación de un ager romano que rodeaba la urbe. Pese a que Gerunda se encontraba en el interior, alejada de la costa, disponía de una buena conexión con el puerto de Ampurias.
La ciudad tuvo su primer periodo de esplendor como diócesis de la Iglesia unida a la sede metropolitana de Tarragona, seguido de la ruralización que se desencadenó por todo el antiguo imperio romano a causa de la ruina general y la pérdida de peso de los ciudadanos.
La conquista musulmana enseguida afectó a Gerona imponiendo el nuevo poder musulmán un tributo personal y territorial, pero duró poco por su cercanía con el imperio carolingio. El historiador catalán Ramón Abadal i Vinyals lo considera como el inicio de un proceso que condujo al nacimiento de la Cataluña posterior, lo cual viene a demostrar la importancia que Gerona tuvo a lo largo del tiempo.
La organización carolingia del territorio convirtió a la ciudad en la sede del Condado de Gerona. Gerona, como sede condal, cumplió holgadamente con su papel y superó las etapas más difíciles del peligro musulmán. Las nuevas murallas reforzaron la plaza fuerte y ampliaron la superficie de la ciudad. En ese momento se da la época de máximo esplendor de la comunidad judía de Gerona con la escuela cabalística. Actualmente, la judería de Gerona, es una de las mejor conservadas de Europa y es una de las atracciones turísticas de Gerona.
Durante los siglos XV, XVI y XVII la ciudad continuó creciendo y se fueron realizando pequeñas ampliaciones y mejoras de las murallas para proteger a la ciudad de los diversos ataques a los que tuvo que hacer frente hasta finales del siglo XVII y principios del siglo XVIII por parte de las tropas francesas en el contexto de las numerosas guerras europeas.
A principios del siglo XIX sufrió una devastación debido a los combates y asedios que sufrió durante la Guerra de Independencia Española.
Hacia 1889, el Estado mayor del ejército español suprimió la categoría de plaza fuerte que ostentaba Gerona y se permitió el derribo de una parte de las murallas del sur de la ciudad, Gerona empezó a tomar la forma que tiene hoy en día. El 4 de febrero de 1939 las tropas franquistas ocuparon la ciudad. En 1960 Gerona es nombrada la primera Ciutat Pubilla de la Sardana con un mensaje de Josep Mainar i Pons.
[editar]Clima



Situación de la ciudad de Gerona en su provincia.
[ocultar] Parámetros climáticos promedio de Gerona
Mes Ene Feb Mar Abr May Jun Jul Ago Sep Oct Nov Dic Anual
Temperatura diaria máxima (°C) 12.8 13.9 16.2 17.8 21.6 25.4 29.2 29.0 25.7 20.9 16.0 13.4 20.2
Temperatura diaria mínima (°C) 1.0 2.0 3.9 5.8 10.0 13.9 16.7 16.8 14.0 9.7 4.8 2.1 8.4
Precipitación total (mm) 65 44 53 67 80 66 30 48 68 83 70 63 724
Días de precipitaciones (≥ 1 mm) 5 5 6 7 7 6 4 5 6 6 5 5 67
Humedad (%) 78 74 71 70 69 66 62 67 72 77 78 72 72
Fuente: Agencia Estatal de Meteorología3

[editar]Demografía



Vista panorámica de la ciudad de Gerona desde la torre de la catedral


Fachada Ayuntamiento de Gerona.

Gráfica de evolución demográfica de Gerona entre 1900 y 2011

Población de derecho (1900-1991) o población residente (2001) según los censos de población del INE.
Población según el padrón municipal de 2011 del INE.
[editar]Ayuntamiento

Resultados Elecciones Municipales de 2011 en Gerona.4
Partido político 2011
% Concejales
CiU 31,53 10
PSC 23,36 7
PP 11,68 3
CUP 9,28 3
ICV-EUiA 7,02 2
[editar]Patrimonio artístico



Casas colgadas sobre el río Oñar


Fachada principal de la catedral


Barrio judío "El Call" de Gerona.


Catedral vista desde la muralla de la ciudad



Apodyterium (vestidor) de los baños árabes


Plaza de la Independencia


Puente de Piedra o de Isabel II


Vista del Puente de Piedra en 1866 o 1867, por José Martínez Sánchez. Fototeca del IPCE.


A lo lejos se ven antiguas pasarelas de madera, sobre el río Oñar. Detalle de la vista del Puente de Piedra en 1866-1867.
[editar]Casco antiguo (Barri Vell)
El casco antiguo de Gerona, corazón de la primigenia ciudad romana de Gerunda, contiene todo el patrimonio artístico más relevante de la ciudad y está cercado por inmensos lienzos de muralla que se pueden recorrer por el Paseo Arqueológico y el Paseo de fuera Muralla, con un bello mirador sobre la ciudad.
[editar]Las casas del Oñar
Muy características de Gerona son las casas colgadas sobre el río Oñar. Estas pintorescas casas construidas a lo largo de los siglos al lado del río ofrecen una imagen espléndida de una pequeña ciudad mediterránea. Todas las fachadas fluviales están pintadas siguiendo la paleta cromática conferida por Enric Ansesa, Jaume Faixó y los arquitectos J. Fuses y J. Viader.
[editar]La Judería (El Call jueu)
Dentro de la encrucijada de callejones medievales destaca la Judería, El Call, donde vivió hasta finales del siglo XV una reducida comunidad. Se trata de uno de los núcleos medievales mejor conservados de Europa. Destaca en el mismo el Centro Bonastruc Ça Porta, la posible antigua sinagoga convertida hoy en centro de estudios. Al lado norte del centro se encuentra el Montjuïc, o monte de los judíos.
[editar]La catedral de Gerona
Artículo principal: Catedral de Gerona.
En la Plaza de la Catedral también son importantes la Casa Pastors, edificio renacentista actualmente Palacio de Justicia, y la Pia Almoina. En esta plaza está la Catedral de Santa María, construida entre los siglos XI y XVIII, que ofrece cuatro estilos arquitectónicos sucesivos: románico, gótico, renacentista y barroco. Destaca por tener la segunda nave más ancha del mundo, tras la Basílica de San Pedro del Vaticano.
Además de otras construcciones civiles como la Casa de l'Ardiaca y el Palacio Episcopal, el casco antiguo cuenta con representativas construcciones religiosas, como el monasterio de San Pedro de Galligants o la Basílica de San Félix.
[editar]Baños árabes
El recorrido por el Barrio Viejo puede concluir en el Paseo Arqueológico, con las torres Julia y Cornelia; y los Baños árabes, al final del paseo, caracterizados por su linterna cupulada superior.
[editar]La Rambla de la Libertad
Antigua espina dorsal del la Gerona medieval barroca y octocentista, es el espacio público más concurrido y emblemático de Gerona. Sin embargo, la existencia de la rambla es muy reciente ya que su configuración data del 1885 época en la que el arquitecto municipal Martí Sureda i Deulovol unificó la plaza de las coles con la calle del abrevadero y los soportales de los esparteros que hizo derribar. Todo el espacio se convirtió, entonces, en un paseo arbolado, de tilos, y se pusieron unos bancos. Se llamó La Rambla de la Libertad haciendo honor al árbol de la libertad que se plantó en 1869, durante el sexenio democrático. Aunque el espacio fue muy modificado por Sureda, conserva una parte porticada medieval y algunos de los palacios de la misma época. No obstante, la construcción de inmuebles ochocentistas transformó, en parte, el carácter medieval del espacio. Actualmente la Rambla es el punto de entrada al Barrio Antiguo para los turistas que llegan a la ciudad y un lugar de paseo para todos.
[editar]La Plaza de la Independencia
La Plaza de la Independencia —que hace referencia a la Guerra de la Independencia Española— es una de las plazas más conocidas y frecuentadas de Gerona. Situada en el Barrio de Mercadal, en el centro de la ciudad, la plaza se asienta donde estuvo el Convento de San Agustín, por lo que también se conoce como Plaza de San Agustín. El interés de esta plaza radica en su aire ochocentista pese a que, la misma, está rodeada por edificios neoclásicos austeros e idénticos, con unos porches escultóricos dedicados a los defensores de la ciudad de Gerona durante los asedios de 1808 y 1809. De todas formas, la plaza, de proporciones simétricas corresponde más bien a las intervenciones actuales que a su pasado arquitectónico. El arquitecto municipal Martí Sureda fue el primero que ideó una plaza cerrada y porticada con vueltas neoclásicas, con unos edificios que tuvieran las mismas proporciones estéticas. La urbanización de la zona sólo siguió, en parte, sus esquemas y la construcción de las primeras salas de cine de esta ciudad, malogró la idea de Martí Sureda. Hasta los años 80 del siglo XX no se pudo completar lo que había imaginado ese arquitecto. Pues este lugar de la ciudad con estilo novecentismo y romántico es una creación atemporal, de un siglo a otro, que hoy cautiva tanto a habitantes como visitantes. Hoy en día goza de gran actividad gracias a la progresiva instalación de cafés y restaurantes. Dentro de esta plaza podemos encontrar negocios conocidos por su historia y antigüedad como el Café Royal, el Cine Albéniz y Casa Marieta.5
[editar]Los puentes sobre el río Oñar
Uno de los principales problemas, a lo largo de la historia, lo constituyó la necesidad de unir las dos partes de la ciudad que se hallaban separadas por el río Oñar: la orilla derecha (Barrio Viejo) y la orilla izquierda (barrio de Mercadal). Debido a ello, los puentes jugaron un papel primordial en el desarrollo de la ciudad. Actualmente no queda ninguno de los puentes medievales que cruzaban el río y la mayoría de las construcciones son contemporáneas. Destacan tres puentes históricos, fielmente conservados: el Puente de Piedra, el Puente de Hierro y el Puente de Gómez.
El Puente de Piedra (Pont de Pedra o de Isabel II) data de 1856, según antigua inscripción: "Reinando Doña Isabel Segunda. Año de 1856",6 y sustituyó al puente medieval de San Francisco, que tenía tres arcos góticos y torre defensiva. El actual Puente de Piedra es muy representativo, y fue construido con bloques de la típica piedra gerundense, con abundantes fósiles de nummulites. Se diseñó como puente principal, apto para circular personas y toda clase de carruajes.
El Puente de Hierro (Pont de Ferro, Pont de les Pescateries Velles, o puente de Eiffel en honor a Gustave Eiffel, cuya empresa parisina lo construyó),7 data de 1877 y significó una mejoría en cuanto a cohesión de la ciudad. Tiene escaleras de acceso y es de uso peatonal. Anteriormente existieron varias pasarelas de madera en el mismo lugar, junto a las pescaderías viejas. Pero esos antiguos puentes de madera resultaban arruinados en las frecuentes inundaciones.
El Puente de Gómez (que lleva el nombre de la persona que cedió parte de su casa para construir el puente) data de 1916 y es de hormigón armado. Tiene un único arco, esbelto, moderno y austero. Se proyectó en 1914,8 cuando el hormigón armado era la última novedad. Es de uso peatonal.
[editar]Cultura y tradiciones



Muestra floral durante el "Temps de Flors"
[editar]Fiestas


Escaleras Pujada de Sant Domènec, durante el "Temps de Flors".
Ferias y fiestas de San Narciso (Fires i festes de Sant Narcís): las fiestas de Gerona se celebran en la semana en que cae el 29 de octubre, día dedicado a san Narciso, patrono de la ciudad. Las fiestas empiezan el viernes anterior al 29 con unos pasacalles y la lectura del pregón desde el balcón del ayuntamiento. El día de San Narciso, se celebra una solemne misa mayor dedicada al santo, en la iglesia de San Félix de Gerona, donde se encuentra la capilla del santo con los supuestos restos del mismo. Paradójicamente, la misa del actual patrón de Gerona se celebra en la iglesia dedicada al antiguo patrón San Félix. Finalizan el domingo siguiente al 29 de octubre con unos fuegos artificiales. En cuanto al aspecto lúdico de las fiestas, en el Parc de la Devesa se hallan las barraques (bares de entidades locales hechos con barracones) junto con los conciertos musicales, se instalan las atracciones de ferias y la Fira agrícola i comercial con estands para empresas locales. A lo largo del tiempo, las fiestas de San Narciso se han convertido en unas fiestas que abarcan a todos los municipios de las comarcas bajas de la Provincia de Gerona perdiendo, con ello, el carácter más urbano y tradicional, explotando la parte más lúdica de las mismas.
Gerona, Tiempo de Flores (Girona, Temps de Flors):9 se trata de una fiesta muy reciente, con un carácter promocional, turístico y comercial muy importante, que se celebra la tercera semana de mayo. Esta fiesta comenzó a celebrarse en 1955, como una simple exposición de flores en la iglesia de Santo Domingo de Gerona, organizada por la Sección Femenina de la FET y de las JONS. A lo largo de los años, la muestra fue evolucionando hasta convertirse en una muestra de creaciones florales en la iglesia mencionada. Hacia mediados de los años 90 del siglo XX, el ayuntamiento, presidido por Joaquim Nadal i Farreras, decidió convertir esta muestra focalizada en Santo Domingo, en una muestra que comprendiera a toda la ciudad. Se organizó, por tanto, una muestra floral repartida por toda la ciudad. Los monumentos de la ciudad se adornaban y se convenció a los propietarios de los patios particulares del Barrio Viejo para que los abriesen al público durante la muestra. Después de haber sufrido una gran transformación esa muestra se convirtió en la actual Girona, temps de flors. En la actualidad, los creadores florales llenan la ciudad de muestras florales clásicas o experimentales. Una gran cantidad de monumentos y espacios públicos destacados acogen las creaciones florales. Asimismo, los propietarios de patios y jardines particulares del Barrio Viejo, continúan abriéndolos y enseñándolos a los visitantes. Pese al cambio comercial y turístico que ha sufrido la muestra, sigue siendo un momento en el cual la ciudad abre sus puertas y se llena de flores.
Semana Santa en Gerona: El Miércoles Santo los Manaies de Gerona recorren las calles de Gerona para hacer la entrega del Pendón hasta el domicilio del Pendonista donde se hace la entrega de la insignia de la asociación que queda custodiada en su casa hasta la Procesión del Viernes Santo.
Procesión del Viernes Santo. La Procesión del Santo Entierro El Viernes Santo, el Manípulo de Manaies recoge al Pendonista y lo acompaña a la sede de la Cofradía para esperar el inicio de la Procesión del Santo Entierro. A las diez de la noche Cofrades y Manaies se dirigen a la Catedral. Al toque de las campanas salen los primeros Manaies por el portalón principal dando inicio a la Procesión descendiendo las escaleras a marcha lenta y golpeando con las lanzas, acompañados por la música de los timbales, bombos y pífanos de la banda. Les siguen los Cofrades, con túnica gris y capa granate, que acompañan los dos Misterios de la Cofradía de Jesús Crucificado a la que pertenecen los Manaies. Son especialmente espectaculares los dos momentos en que los Manaies ejecutan la Estrella y la Rueda, donde los diferentes grupos que componen el Manípulo se entrecruzan entre ellos. También participan en la Procesión otras Cofradías como las de la Purísima Sangre, Jesús y los niños, Santo Sepulcro, Santa Faz, Silencio… Pasada la medianoche la Procesión llega de nuevo a la Catedral donde los Manaies, colocados a ambos lados de las escaleras, abren paso a las diferentes Cofradías. Concluye la Procesión del Santo Entierro con la bajada del Manípulo de los Manaies por las escaleras de la Catedral.
[editar]Museos


Museo Arqueológico.


Fachada del Palacio Episcopal sede del Museo de Arte.


Exposiciones del Museo del Cine de Gerona.
Museo de Historia de la Ciudad:10 Situado en el centro del Barrio Viejo, en el antiguo convento de los capuchinos siglo XVIII, y posterior instituto provincial (1845-1968), el museo repasa toda la historia de la ciudad de Gerona, desde los primeros pobladores prehistóricos, pasando por el esplendor medieval, hasta llegar a nuestros días. Las colecciones comprenden fondos arqueológicos, objetos históricos, e ilustraciones de la época, con mapas y maquetas explicativas. También se pueden visitar el claustro y el cementerio del antiguo convento. En el edificio se encuentra el Archivo Histórico Municipal.
Museo de Arqueología de Cataluña:11 La antigua iglesia y el antiguo convento de San Pedro de Galligants, acogen las colecciones de la sección gerundense del Museo de Arqueología de Cataluña, conocido, anteriormente, como Museo Provincial de Antigüedades y Bellas Artes. Utilizados como almacén de las excavaciones arqueológicas del Ampurdán desde 1846, el museo provincial se instaló en 1857. En 1992 se llevó a cabo el proyecto de modernización de las instalaciones ya como una sección del Museo de Arqueología de Cataluña. El museo contiene todo el material arqueológico de tiempos prehistóricos y de la época antigua (ibérico, griego y romano), encontrado en la Provincia de Gerona que no fue enviado a los almacenes de Barcelona, como, por ejemplo, la estatua de Asclepio de Ampurias. Se pueden ver lápidas, mosaicos y materiales de uso cotidiano. El museo también cubre la época medieval, con conjuntos de epigrafía.
Museo de Arte:12 Fundado en 1976 el museo está situado en el antiguo palacio episcopal de Gerona, al lado de la catedral. El museo contiene colecciones de todos los periodos, desde el románico hasta la época contemporánea, con obras de Ramón Martí Alsina o de Joaquim Vayreda. Las piezas expuestas van desde el arte sacro a las artes decorativas. Las principales colecciones son las medievales, entre las que destaca el ara del ampurdanés monasterio de San Pedro de Roda.
Museo Capitular-Tesoro de la Catedral:13 Museo dedicado a las reliquias y objetos de valor acumulados por el Capítulo de la Catedral de Gerona. Se pueden contemplar colecciones dedicadas al arte sacro, objetos litúrgicos y obras de orfebrería. Entre sus piezas destacan el Beato de Liébana, hecho en Zaragoza en 975 y el Tapiz de la Creación del siglo XI o XII.
Museo del Cine:14 Inaugurado en 1998, es un museo único en esta categoría. Creado a partir de la donación de los fondos particulares del director de cine catalán Tomàs Mallol i Deulofeu, contiene una gran variedad de material cinematográfico, como máquinas de proyección, bobinas, material original de películas y un fondo notable de carteles.
Museo de la Historia de los Judíos:15 Museo dedicado a la historia de la comunidad judía gerundense de la época medieval, del siglo XI al pogrom de 1391, hasta su expulsión en 1492. Contiene objetos de la cultura judía y un rico fondo de lápidas procedentes del cementerio judío de Gerona en Montjuic.
[editar]Teatro


Interior del Teatro Municipal de Gerona.


Exterior Sala "La Planeta".
Teatro Municipal de Gerona:16 El primer teatro de la ciudad de Gerona aparece documentado en 1769, cuando el ayuntamiento de Gerona decidió utilizar el Pallol como teatro de comedias. Se trataba de un local de reducidas dimensiones para la utilización que se le quería dar, aparte de ser fácilmente inflamable y peligroso. En unas instalaciones tan inadecuadas el ayuntamiento emprendió la reforma integral del teatro. Derribó el Pallol y empezó a edificar entre 1857 y 1860 un moderno teatro con diseño del arquitecto municipal Martí Sureda. El nuevo teatro, con forma de herradura y con una gran caja escénica, seguía los patrones de los teatros isabelinos que en ese momento aparecieron por toda España. Hasta 1900 la Zarzuela y la Ópera italiana dominaron la escena teatral, lo mismo que en los demás teatros españoles. A partir de 1900 este monopolio se truncó y se programaron óperas wagnerianas de poco o ningún éxito. El crecimiento de las compañías catalanas, la consolidación de la zarzuela y el auge del teatro de Àngel Guimerà, Serafí Pitarra, Echegaray, y Benavente, marcaron el período hasta 1936, año en el que el teatro dejó de ser privado y se socializó por parte de la CNT. La programación cambió radicalmente y se representaban obras de carácter pedagógico: socialista, anarquista y obras que enaltecían la revolución. Después el teatro pasó a manos del ayuntamiento (que ponía en subasta su gestión), y recuperó la antigua programación. Durante la época comprendida entre 1955 y 1975 la actividad teatral fue muy baja y de muy poca calidad, dado que el ayuntamiento, al asumir la gestión directa, prefería tener cerrada la sala. A causa de ello, los grupos intelectuales de la época, cercanos al semanario Presència le denominaron los años grises. Este grupo emprendió una renovación teatral de la mano de Joan Ribas y el grupo Proscènium. A partir de 1975 el teatro recuperó la actividad perdida cambiando substancialmente la línea que se seguía tradicionalmente. Las zarzuelas, óperas y operetas perdieron su espacio y la sala y el teatro (predominantemente en catalán) clásico y moderno han ocupado toda la programación. En 1999 se iniciaría un proceso de renovación, cuyas obras finalizaron en octubre de 2006.
Sala La Planeta:17 La sala de teatro independiente La Planeta, fue creada en 1987 por el director de la compañía gerundense de teatro Proscènium, Joan Ribas. Es la segunda sala de teatro de la ciudad y acoge espectáculos de pequeño formato e independientes, que no se incluyen en los grandes circuitos teatrales.
Festival Temporada Alta:18 Festival de Teatro de Otoño de Cataluña, que se celebra desde 1992. La edición del 2011 contó con 94 espectáculos y 181 funciones;19 y se llegó a la cifra récord de más de 68.000 espectadores con el 94% de ocupación en las 12 semanas que duró el festival.
Con una imparable y creciente proyección internacional, el Festival de Otoño de Cataluña se celebra durante los meses de octubre, noviembre y diciembre en las ciudades de Girona y Salt; lejos de los núcleos potentes de exhibición teatral pero a pesar de ello, el certamen a conseguido una creciente proyección internacional, por el hecho de ser tanto la puerta de entrada a España de espectáculos y compañías extranjeras, como un importante escaparate de la producción escénica nacional, lo que le ha ayudado a ganarse una gran aceptación en el público. A lo largo de sus veinte años de historia, el Temporada Alta, ha obtenido el reconocimiento del sector y de la prensa especializada, que lo ha calificado de "mejor festival de España", y ha llegado a convertirse en un evento de referencia que empieza a hacerse un lugar entre los principales festivales de teatro europeos. Dirigido por Salvador Sunyer.
[editar]Auditorio-Palacio de Congresos de Gerona20


Concierto en el Auditorio-Palacio de Congresos de Gerona.
Construído colindante al Palacio Ferial ("Palau Firal"), al lado del Parque de la Devesa y frente al río Ter, fue inaugurado oficialmente el 27 de mayo de 2006. El edificio, concebido para poder acoger tanto conciertos, como congresos; cuenta diversas salas para poder acoger eventos con más o menos aforo. La Sala Xavier Montsalvatge, la cuál dispone de un aforo para 1.176 espectadores; la Sala Cambra que puede acoger hasta 402 y la Sala Petita apta para 178 espectadores. Además dispone de hasta 9 salas multiusos, que se pueden combinar entre ellas llegando la suma de las salas 4+5+6+7+8+9 a la capacidad de más de 400 asistentes. Durante todo el año el Auditorio acoge multitud de conciertos pero vive su mejor momento lo vive durante el Festival de Otoño de Cataluña "Temporada Alta" de Gerona y Salt.
Además de conciertos también se celebran congresos, convenciones y todo tipo de reuniones. En cuanto a congresos destacan especialmente los de especialidad médica y como referente se puede citar el congreso Forum Impulsa que congrega cada año a más de 1.200 asistentes.
[editar]Universidad de Gerona
La actual Universidad de Gerona es la institución educativa de máximo nivel de la ciudad. Creada en 1992 a partir del Estudio General de Gerona, una sección dependiente de la Universidad Autónoma de Barcelona significó la recuperación de los estudios universitarios en Gerona desde el 1717, año en el que se clausuró la institución universitaria de Gerona por orden de Felipe V. Las instalaciones de la actual universidad se encuentran divididas en tres campus: el del Barrio Viejo, el del centro de la ciudad (Campus Centre), y el de Montilivi.
[editar]Leyendas


La leona a la que se debe besar el culo para volver a Gerona
Existen varias leyendas relacionadas con la ciudad:
Leyenda del trono de Carlomagno (Llegenda del tron de Carlemany)
Leyenda de la torre de Carlomagno y su espada (Llegenda de la torre de Carlemany i la seva espasa)
Todo buen gerundense que quiere volver sano y salvo de un viaje está obligado a besar el culo de la leona, así como todos los visitantes de la ciudad que deseen volver algún día a Gerona.
Leyenda de San Narciso y las moscas (Llegenda de Sant Narcís i les mosques)
Leyenda de la Cocollona
Leyenda de Gerión (o Gerió, en catalán), fundador mítico de la ciudad
Leyenda del Tarlà de l’Argenteria
[editar]Medios de comunicación
Gerona tiene medios de comunicación de ámbito de barrio, local y provincial como los siguientes:
TV Girona
Diari de Girona
El Punt
Revista de Girona
El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Web de El Dimoni (en catalán)).
[editar]Deportes
El equipo de fútbol de Gerona es, por excelencia, el Girona Fútbol Club, inscrito en la 2ª A. Otros equipos importantes de la ciudad son: Penya Doble Set de Girona (el equipo más antiguo de la ciudad), Sabat F.C., La Salle Girona, entre otros.
El equipo de baloncesto de Gerona el Club Bàsquet Girona (CB Girona SAD). Disputa sus partidos en el Pavelló Girona-Fontajau. La base del Club Bàsquet Girona la conforman el Sant Josep Girona en la categoría infantil (menos de 14 años) y, a partir de los 14 años en adelante, la Unió Gironina. Otros clubs representativos son: C.B Sant Narcís cantera del Sant Josep Girona La Salle Girona, Vedruna Girona, "C.B.Fontajau".
Hay, también, un equipo de hockey, el Club Hoquei Girona. Los equipos de balonmano más importantes son: Handbol Girona (UDG) y el Club Esportiu Maristes. Como equipo de tenis figura el Club de Tennis Girona. El voleibol tiene, como club más importante el Club Voleibol AVAP
Por último, el GEiEG (Grup Excursionista i Esportiu Gironí) tiene representación en casi todas las disciplinas deportivas, destacando, sobre todo en el rugby, atletismo, balonmano y en baloncesto femenino.
[editar]Transportes

[editar]Transporte urbano


Casa de la Punxa, de Rafael Masó
La ciudad de Gerona cuenta, en la actualidad, con un único medio de transporte público urbano colectivo: el autobús. El consorcio de transportes (CTM) gestiona los autobuses de Transports Elèctrics Interurbans (TEISA) y de Transports Municipals del Gironés (TMG),21 que actualmente cuenta con 11 líneas urbanas que sobrepasan los límites administrativos del municipio de Gerona, englobando los municipios vecinos de Salt, Sarriá de Ter, Quart, Fornells de la Selva y Vilablareix, lo que se considera el Área urbana de Gerona.
Por toda la red viaria circulan una serie de autobuses metropolitanos, regionales y nacionales que conectan el resto de las poblaciones con Gerona. Así, hay líneas regulares que unen a Gerona con San Felíu de Guixols, Santa Coloma de Farnés, Olot y Lloret de Mar y con todas las pequeñas y medianas poblaciones que se encuentran en el recorrido. La estación de autobuses central de donde parten todas está junto a la estación de ferrocarril.
[editar]Puerto
El municipio de Gerona no dispone de ningún acceso o enclave marítimo y, por tanto, no tiene ningún puerto en el término municipal. Pero Gerona, históricamente, dispuso de derechos sobre el puerto de San Felíu de Guixols, a 40 km de la ciudad. En la época medieval, Gerona consiguió que se reconociera su jurisdicción sobre el puerto, lo que suponía el control de todos los impuestos que se derivaban y la garantía del uso, con plenos derechos, del pequeño puerto del mar Mediterráneo. En la actualidad, Gerona, no tiene ningún derecho sobre el puerto de San Felíu de Guixols que ha sido sustituido, en cuanto a importancia, por el puerto de Palamós, que es la principal infraestructura portuaria de la provincia de Gerona y que está situado, también, a unos 40 km de la capital gerundense.
[editar]Aeropuerto
La infraestructura aeroportuaria que sirve a la ciudad de Gerona y al resto de la provincia, es el Aeropuerto de Gerona-Costa Brava, situado en Viloví de Oñar, a 12 km de la ciudad. Desde su creación, en 1969 el aeropuerto, que era una infraestructura de segundo orden, reservado únicamente para los vuelos domésticos y charters, pasó a ser una infraestructura de primer orden para la llegada de las compañías aéreas de bajo coste en 2003. Debido a esto, el Aeropuerto de Gerona-Costa Brava, dejó de ser un aeropuerto de la provincia de Gerona, para convertirse en un aeropuerto de ámbito nacional y autonómico. Es la base, en el sur de Europa, de una de las mayores compañías aéreas de bajo coste, la irlandesa Ryanair.
[editar]Ferrocarril


Estación de tren de Gerona
Gerona dispone de una estación de ferrocarril de ADIF (antes RENFE), conectada a la red nacional de ferrocarriles con un ancho de vía de 1668 mm.
Existen cuatro tipos de trenes que comunican a la ciudad:
Trenes regionales (Regional/Cataluña Exprés): unen la ciudad con Portbou, Figueras, Barcelona y otros municipios de la provincia y de la vecina provincia de Barcelona como Granollers.
Trenes media distancia
Trenes de largo recorrido (Talgo/Estrella): unen a Gerona con las ciudades principales del corredor mediterráneo y con Madrid.
Trenes internacionales: unen a Gerona con Perpiñán, Narbona, Montpellier, Limoges, Orleans, París, Ginebra, Zúrich, Turín y Milán.
Las infraestructuras ferroviarias circulan por Gerona mediante un viaducto que atraviesa la ciudad de norte a sur. Actualmente, con la llegada del Tren de Alta Velocidad a la ciudad, se ha redactado un plan que proyecta soterrar el ferrocarril, desmantelar la estación de mercancías existente y construir una nueva estación de viajeros en el mismo sitio en el que se halla la actual estación.
[editar]Carreteras


Calles en el Barrio Viejo de Gerona
Un gran número de infraestructuras viarias atraviesan el municipio de Gerona, teniendo en cuenta que es un lugar de paso obligado hacia la Costa Brava, hacia el interior, y hacia la frontera con Francia. En la red de carreteras estatales se encuentra la autopista de peaje AP-7 (Autopista del Mediterráneo) que es la vía de gran capacidad que comunica el corredor mediterráneo con la frontera francesa, y la A-2 (antigua N-II), antigua carretera nacional radial que lentamente se está convirtiendo en una autovía. Esta carretera atraviesa el municipio de Gerona por el paraje natural y protegido del Valle de San Daniel. La construcción de esta carretera, atravesando una zona de alto valor natural y paisajístico generó, hacia los años 1990 y 1992, una fuerte oposición popular contra el proyecto.
Las carreteras autonómicas que atraviesan Gerona son: la C-65, la C-66, la N-141 e indirectamente, la C-25. La C-65 une a Gerona con la ciudad costera gerundense de San Felíu de Guixols, la C-66 con Palafrugell y La Bisbal del Ampurdán, Bañolas y Besalú donde conecta con la autovía del Estado A-26; la N-141, une a Gerona con Bescanó y Anglés, siguiendo el curso del río Ter; por último, la C-25, el denominado eje transversal, une a Gerona con Santa Coloma de Farnés, Vich, Manresa y Cervera, donde enlaza con la A-2.
En último término están las carreteras provinciales, mantenidas por la Diputación de Gerona y que conectan las pequeñas poblaciones con la capital.
[editar]Ciudadanos ilustres de la ciudad



El gran día de Gerona de Martí Alsina, representa el sitio a Girona en 1809 por las tropas francesas; expuesto en la sede de la Generalitat en Girona.
Narcís-Jordi Aragó Masó (1932), periodista y escritor.
Domènec Balmanya (1914 – 2002), futbolista y entrenador.
Aurora Bertrana Salazar (1892 – 1974), escritora.
Lluís Borrassà (1375? – 1425), pintor catalán.
Narcís Comadira (1942), escritor y pintor.
Xavier Cugat (1900 – 1990), compositor, dibujante de viñetas cómicas, cantante, y director de orquesta.
Francesc Eiximenis (1332? – 1409), fraile franciscano, escritor.
Francesc Ferrer Gironès (1935 – 2006), político, escritor.
Rafael Masó Valentí (1880 – 1935), arquitecto, artista y político.
Carles Rahola (1881 – 1939), escritor e historiador.
Joaquim Ruyra Oms (1858 – 1939), escritor.
Santiago Sobrequés Vidal (1911 – 1973), historiador.
Ramon Turró Darder (1854 – 1926), filólogo y filósofo catalán.
Jaime Nunó Roca (1824 – 1908), compositor de la música del Himno Nacional Mexicano
Gemma Nierga (1965), periodista.
Juan García Carrés (1928 – 1986), dirigente del Sindicato Vertical durante la dictadura de Francisco Franco.
Lluís Llach (1948), cantautor.
[editar]Ciudades hermanadas

En el seno del programa de relaciones exteriores del Ayuntamiento de Gerona, la ciudad se ha hermanado con varias ciudades del mundo. En negociaciones avanzadas se encuentran Nueva Gerona (Cuba) y Nashville, TN (Estados Unidos de América). A continuación se ofrece una lista de las ciudades hermanas de Gerona.
Reggio Emilia, Italia (1982)
Albi (Occitania), Francia (1985)
Bluefields, Nicaragua (1987)
Farsia, Sáhara Occidental (1997)
Nueva Gerona, Cuba (Conversaciones iniciadas en noviembre de 2001 con protocolos de colaboración firmados.)
Nashville, TN, Estados Unidos de América (Conversaciones iniciadas en junio de 2005.)
[editar]Notas



Inscripción señalando la inauguración en 1856 del Puente de Piedra. Detalle de la histórica fotografía tomada en 1866 o 1867 por Martínez Sánchez y distribuida por la casa Laurent.
↑ Source : [https://seu.girona.cat/export/sites/default/dades/pressupost/Pressupost_consolidat_2012.pdf
↑ http://www.girona.cat/turisme/esp/monuments.php
↑ «Valores medios medidos en el observatorio de Gerona/Aeropuerto (1973-2000).». Aemet. Consultado el 30-12-2010.
↑ «Resultado Elecciones Municipales en Gerona».
↑ «Diario de Gerona el 20 de agosto del 2000».
↑ El año 1856 se lee en el negativo de vidrio original, de la histórica vista del Puente de Piedra tomada por José Martínez Sánchez, en 1866 o 1867, y comercializada por J. Laurent a partir de 1870. Dicho negativo (del enorme formato 27 x 36 centímetros) se conserva en Madrid, en el Archivo Ruiz Vernacci, con número de inventario NIM:03224. Por otra parte, actualmente en el puente todavía se conserva el rótulo original, aunque la cifra seis (del año 1856) se perdió y fue repuesta con otro estilo.
↑ Año 1877, según placa de azulejos conmemorativa. Y también: Portal Pedres de Girona, texto sobre el puente de hierro.
↑ Ramon Alberch; Pere Freixas; Emili Massanas; Joan Miró (1982). Girona: rius, ponts, aiguats. Ajuntament de Girona. Depósito legal GI-803-82.
↑ Página web de la Exposición: Girona Temps de Flors
↑ Museo de Historia de la Ciudad
↑ Museo de Arqueología
↑ Museo de Arte
↑ Museo Capitular - Tesoro de la Catedral
↑ Museo del Cine
↑ Patronato "Call Jueu de Girona"-Barrio Judío de Girona
↑ Teatro Municipal de Girona
↑ Sala La Planeta
↑ Festival de Otoño de Cataluña "Temporada Alta"
↑ [1]
↑ Auditori Palau de Congressos de Girona
↑ TMG-Transports Municipals del Gironés
[editar]Véase también

Escudo de Gerona
Condado de Gerona
Príncipe de Gerona
Gerunda, nombre romano original de la ciudad de Gerona
Historia de Gerona
Catedral de Gerona
La Girona, barco de la armada española
Anexo:Alcaldes de Gerona
Nueva Gerona (Cuba)
Provincia de Gerona
río Gerona de la Comunidad Valenciana
Universidad de Gerona
Área urbana de Gerona
Sistema Urbano de Gerona
Gastronomía de la provincia de Gerona
[editar]Enlaces externos

Wikimedia Commons alberga contenido multimedia sobre Gerona.
Ayuntamiento de Gerona
Girona Temps de Flors
Diputación de Gerona
Información de la Generalidad de Cataluña
Asociación de Hosteleria de Gerona
Ver las calificaciones de la página
Evalúa este artículo
¿Qué es esto?
Confiable
Objetivo
Completo
Bien escrito
Estoy muy bien informado sobre este tema (opcional)

Enviar calificaciones
Categorías: GeronaLocalidades del GironésMunicipios del GironésConjuntos monumentales de EspañaMunicipios de la provincia de GeronaLocalidades de la provincia de GeronaProvincia de Gerona